Aquest dissabte, 21 de setembre, Urgell ha viscut un moment històric per a la seva diòcesi, amb l’ordenació de Mons. Josep-Lluís Serrano Pentinat, com a nou bisbe coadjutor (que té dret a successió a la seu episcopal quan aquesta quedi vacant). La celebració ha tingut lloc en una catedral de Santa Maria de la Seu que feia més de 50 anys que no acollia una ordenació episcopal, i ha estat presidida per Mons. Edgar Peña Parra, substitut per als Afers Generals de la Secretaria d’Estat, i concelebrada pels co-consagrants, Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra i Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, diòcesi d’on prové el nou bisbe coadjutor.

La missa ha comptat també amb la participació del nunci apostòlic a Espanya, Mons. Bernardito Auza, que ha estat un dels encarregats de saludar els assistents a la celebració, entre els quals s’hi han aplegat un gran nombre d’autoritats civils, tant andorranes com catalanes, encapçalades pel president de la Generalitat, Salvador Illa. Prèviament, Mons. Joan-Enric Vives, davant l’atenta mirada de tots els bisbes catalans, que han omplert l’absis del temple, ha dedicat unes paraules al nou bisbe coadjutor. Li ha agraït haver acceptat la crida del papa Francesc, de la mateixa manera “que ho va fer l’apòstol Mateu quan es va aixecar per seguir a Jesús”, i ha expressat la satisfacció de la diòcesi davant l’arribada del nou pastor, amb el qui ha assegurat que treballaran junts per “acompanyar els més febles i fer una societat més justa i fraterna”. 

El ritual de l’ordenació

L’inici del ritual de l’ordenació ha començat amb el cant del Veni Creator, seguit de la presentació de l’escollit i la lectura del mandat apostòlic, escrit pel papa Francesc. Al text, el Pontífex explica que l’elecció del nou bisbe va arribar després de la petició de Mons. Joan-Enric Vives, que va demanar al Papa un prelat que “l’ajudés a tenir millor cura de les necessitats pastorals del seu ramat”. A l’hora d’escollir Serrano Pentinat, Francesc manifesta al seu mandat la importància de les tasques que havia dut prèviament a les nunciatures apostòliques i a la Secretaria d’Estat.

Després de la lectura del mandat, just abans de l’esperat moment en el qual el bisbe coadjutor s’ha estirat al terra i s’han cantat les Lletanies dels Sants, Mons. Edgar Peña ha ofert l’homilia. De la mateixa manera que havia fet Vives anteriorment, Peña, ha mostrat la seva gratitud, en nom de  tota l’Església, a Josep-Lluís Serrano per haver acceptat l’elecció del Papa. Peña ha repassat la trajectòria de Josep-Lluís, i ha destacat la seva “àmplia visió sacerdotal arreu del món, gràcies a les seves experiències en països com Moçambic, Nicaragua, o el Brasil”. 

En aquestes terres, com ha manifestat, Serrano “ha après que el Senyor ens aguanta i ajuda en cada desafiament al qual hem de fer front; fins que finalment t’ha portat a la Secretaria d’Estat, al servei del Sant Pare i de l’Església Universal”. 

Peña s’ha adreçat al nou bisbe coadjutor per recordar-li que esdevindrà ara “un pastor per als fidels, amic dels pobres, i consol dels que sofreixen”. Per fer-ho, li ha demanat que no oblidi la importància de la pregària: “Medita la Paraula de Déu per anunciar-la amb l’alegria del Senyor. L’anunciaràs al món, que a vegades estarà atent, i a vegades distret. També l’anunciaràs als joves, com diu el Papa, perquè hem de fer de pont entre els joves i els avis”.

Després de l’homilia de l’arquebisbe Edgar Peña, han continuat els ritus previs a l’ordenació, que han culminat amb la imposició de les mans dels bisbes presents i el lliurament del Llibre dels Evangelis, l’anell, la mitra i el bàcul (procedent de la diòcesi de Tortosa). El ritual ha finalitzat amb l’abraçada de tots els bisbes, que han mostrat la seva alegria al recent ordenat Josep-Lluís Serrano. 

Primeres paraules de Josep-Lluís Serrano com a bisbe coadjutor d’Urgell

Al final de l’ofici, el nou bisbe coadjutor, que amb 47 anys s’ha convertit en el bisbe més jove de la Conferència Episcopal Espanyola, ha dedicat unes paraules als més de mil fidels que s’han aplegat a la catedral i el claustre de Santa Maria, provinents de diverses diòcesis catalanes, principalment d’Urgell i de Tortosa. Amb una gran serenitat i alegria, el nou pastor d’Urgell ha recordat que el dia de l’ordenació és un “dia d’acció de gràcies”, i per això ha mostrat el seu agraïment a tots els presents a la celebració, en una salutació a través de la qual ha donat les gràcies a “Déu, font origen de tot bé, haver-me volgut el seu deixeble i el seu amic, i avui cridar-me per ser bisbe coadjutor al costat del nostre arquebisbe Joan-Enric Vives”.

Seguint la línia de l’homilia, Josep-Lluís Serrano també ha aprofitat les seves paraules per remarcar la importància de “cuidar els padrins i els avis de casa nostra, per ser guspira de dolça companyia i estímul de vida”. D’altra banda, ha manifestat el seu desig de caminar juntament amb l’arquebisbe Vives per servir el poble en el Crist, com a família diocesana.

El nou bisbe coadjutor també ha fet referència durant el seu discurs a la celebració de la segona assemblea del Sínode dels Bisbes que tindrà lloc el proper mes d’octubre, i que com ha recordat, “recollirà les resolucions finals de totes les Esglésies d’arreu del món, entre elles la d’Urgell”.

D’altra banda, Serrano Pentinat ha volgut manifestar la importància de recuperar el sentit de la família, “molt important a les comunitats africanes, i que aquí també ho ha de ser”. Com ha dit, “som poble de Déu, però també família cristiana, convocada a participar de l’essència de la vida de Déu”.

Escut i lema episcopal del nou bisbe coadjutor

Amb l’ordenació de Mons. Josep-Lluís Serrano Pentinat, també s’ha presentat públicament el seu escut i lema espiscopal com a bisbe coadjutor. 

L’escut mostra una torre, la qual evoca el símbol marià que trobem a les invocacions a la Mare de Déu en les lletanies lauretanes, amb la portalda oberta i acolorida amb els colors de l’escut del bisbat d’Urgell, els escacs amb el negre i el groc daurat. Amb aquest detall, es vol expressar el sentit de disponibilitat, d’accés a través del terrirori i d’acollida vers el proïsme en el ministeri episcopal del nou bisbe coadjutor.

Aquesta torre amb els seus elements es troben emmarcats dins d’un escut blau marí, també simbologia mariana, que en aquest cas recorda la finalitat per a la qual hem estat creats, la divinització de la persona a través de l’Encarnació del Fill de Déu, la mística cristiana, a través de la humanitat de Jesucrist.

Pel que fa al lema espiscopal, la frase escollida pel nou bisbe és Ut vitam habeant, extreta de l’Evangeli de sant Joan, capítol 10, verset 10b. “Jo soc la porta: qui entri per mi se salvarà; entrarà i sortirà, i trobarà pasturatge… jo he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin en abundància”. 

És una frase que va dir Jesús, per presentar-se com a bon pastor. Amb aquesta elecció, el nou bisbe coadjutor mostra la seva disponibilitat per donar la seva vida per aquells que l’encomanen.