Com cada any, des d’Arrels Fundació volem recordar les persones sense llar que ens han deixat perquè les seves morts no caiguin en l’oblit. Del 21 al 29 d’octubre, sortirem al carrer a col·locar plaques de cartró amb el nom de les més de 500 persones que han mort els darrers nou anys a Barcelona i dimecres 30 d’octubre estarem a la plaça de la Catedral en un acte per recordar les persones que ens han deixat els darrers dotze mesos. Us hi esperem per fer possible #ningúsenserecord.

La Susan tenia 51 anys i la coneixíem des del 2018. Poliglota i amant de la música, era mare de quatre fills. Vivia als carrers del Raval feia temps. No acceptava cap oferta d’allotjament de les que li fèiem, només una mica de conversa i tabac. Finalment, la Susan va voler accedir a un pis i va trobar una feina, però no va poder sostenir cap de les dues coses. Va morir al carrer, deixant clar que de vegades el sistema no s’adequa a les necessitats de les persones.

L’Eugen, de 60 anys, era inseparable del seu gos: el Pattua; i va ser la primera persona que vam acollir a la Llar Pere Barnés amb un animal de companyia. El vam conèixer l’any 2015 i acompanyar-lo ha estat un plaer: era generós, alegre i divertit. Quan va morir, a finals de l’any passat, dues companyes d’Arrels es van posar a treballar per trobar-li una llar al Pattua. L’Eugen va morir fa uns mesos, però sabem que respectem els seus desitjos: el seu gos torna a tenir una família i una llar.

El Claudio també tenia 60 anys i, tot i que havia perdut la parla, ens va regalar moments inoblidables a les celebracions d’Arrels. Estava allotjat des de feia uns anys en un dels nostres recursos i era conegut per tota la casa: anava cada dia al taller, s’apuntava a les vacances d’estiu… Era un artista polifacètic, un bromista incansable, sempre amb un gest amable a la butxaca i amb un cor que no li cabia al pit.

El Claudio, la Susan i l’Eugen són tres de les més de 500 persones que ens han deixat els darrers nou anys a Barcelona. Des d’Arrels volem recordar-les i que tota la ciutadania les tingui presents. Per això, del 21 al 29 d’octubre sortirem, acompanyades de grups escolars, entitats, empreses i ciutadania, a col·locar plaques recordatòries allà on aquestes persones solien estar. Són plaques de cartró que visibilitzen els seus noms, les edats i les dates de defunció i que estaran als llocs on aquestes persones dormien o freqüentaven sovint. 

Es tracta d’un record senzill que serveix per fer arribar a la ciutadania el missatge que haver de viure al carrer suposa estar exposat a moltes vulneracions de drets, riscos i violències. Viure al ras també implica no poder tenir cura de la salut i patir l’impacte de tota mena d’inclemències climatològiques.

Des d’Arrels tenim molt present la importància d’acompanyar les persones que atenem fins al final de la vida. Per això, si el comiat és previsible, per exemple, si alguna persona emmalalteix, estem al seu costat al centre de salut, quan arriba el moment de dir adeu i en el seu enterrament.