La cúpula de l’exèrcit israelià acaba d’informar els seus homes que s’han de preparar per a una eventual incursió terrestre al Líban. Han passat poques hores des que, per primer cop Hezbollah ha llançat un míssil terra-terra contra la ciutat de Tel-Aviv ampliant així els objectius. La majoria de les nacions del món ja han sol·licitat als seus connacionals que abandonin el país dels Cedres.
La temuda escalada de la qual s’adverteix des de fa mesos és a punt de produir-se i, mentrestant, l’intercanvi de violència ja s’ha cobrat la vida de més de 560 persones en territori libanès, inclosos desenes de nens.
Fa gairebé un any que 60.000 israelians del nord estan desplaçats de casa seva i viuen en hotels. Uns 90.000 libanesos del sud del país, per preservar la vida, s’han desplaçat al nord. Els franciscans, en declaracions als mitjans vaticans, informen que la població musulmana xiïta de Beirut s’ha desplaçat als barris cristians a la recerca de refugi entre els veïns. Fins i tot alguns, en el que semblaria una decisió inversemblant, han creuat la frontera libanesa amb destinació a Síria, que fa més de 13 anys que viu una guerra civil.
Novament, la crida del papa Francesc sembla que cau en el no-res. En l’audiència general d’aquest dimecres, abans de viatjar a Bèlgica i Luxemburg, el Pontífex ha tornat a fer l’enèsima crida al seny: “M’entristeixen les notícies provinents del Líban, on intensos bombardejos han causat moltes víctimes mortals i destruccions en els darrers dies. Espero que la comunitat internacional faci tot el possible per aturar aquesta terrible escalada. És inacceptable! Expresso les meves condolences al poble libanès, que ja ha patit prou durant els darrers temps.”
Guerra civil de 15 anys
Aquests darrers temps es poden remuntar, sense exagerar, a l’any 1975, quan va començar una guerra civil que va durar 15 anys i de la qual el Líban no s’ha recuperat. Tragèdies successives, en carn pròpia o aliena, han fet que no aixequi el cap. Els conflictes regionals han repercutit en l’estabilitat precària del Líban amb una economia ja pràcticament de guerra abans que s’hagués obert qualsevol conflicte. Milions de refugiats, el Covid i, sobretot, l’explosió del port del Líban, han alimentat la situació.
Aquest agost, Francesc va rebre un grup de víctimes i familiars dels més de 240 morts i uns 7.000 ferits i mutilats que va generar la deflagració de la sitja del port, una explosió de potència anàloga a una de nuclear. El Papa els va assegurar que ha pregat i prega molt per tots ells “unint les meves llàgrimes a les vostres”.
“Amb vosaltres, demano llibertat i justícia”, va assegurar el Pontífex fent-se ressò que, tant interessos polítics com econòmics estan endarrerint la rendició de comptes per la negligència d’emmagatzemar durant 7 anys en condicions pèssimes 2.750 tones de nitrat d’amoni. “Han passat quatre anys, el poble libanès, vosaltres els primers, teniu dret a paraules i fets que demostrin responsabilitat i transparència”, va lamentar Francesc.
A l’agost, tot i que el focus estava posat en Gaza, els vents d’una guerra més oberta ja bufaven des de Jerusalem cap al nord. Per això, el Sant Pare lamentava que el Líban “n’està pagant el preu”. Francesc sap prou bé que cal mantenir la pau al país dels Cedres, únic lloc del Pròxim Orient on els cristians constitueixen una part important de la població, tot i que han perdut molts dels seus membres i, en conseqüència, molta representativitat.
El Papa animava que el Líban continuï sent “un projecte de pau”, perquè, per a molts, la presència dels cristians libanesos a la regió pot contribuir decisivament a extingir les flames. “La seva vocació és la de ser una terra on convisquin diferents comunitats, avantposant el bé comú als interessos particulars, on diferents religions i confessions visquin en fraternitat”, deia el Papa fa poques setmanes.
Malauradament , la situació s’ha precipitat i potser ja estem parlant d’un Pròxim Orient encara més trencat.
