El papa Francesc ha començat el dijous 26 de setembre el seu 46è viatge apostòlic, en aquesta ocasió a Luxemburg i Bèlgica. L’avió ha sortit a les 8.29 de Roma. Prèviament, Francesc ha rebut a la Casa Santa Marta la salutació d’un grup de persones sense llar, acompanyades pel cardenal Konrad Krajewski, almoiner de Sa Santedat. Són un grup de deu homes i dones que cada nit dormen sota la columnata de la plaça de Sant Pere o als carrers dels voltants.
En arribar a l’Aeroport Internacional de Luxemburg hi haurà la cerimònia de benvinguda i posteriorment farà les visites respectives al gran duc de Luxemburg i al primer ministre. També avui pronunciarà dos discursos: un d’adreçat a les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic, i a la tarda a la comunitat catòlica del país. Al final del dia, viatjarà cap a Brussel·les.
El viatge, que finalitza el diumenge 29 de setembre, servirà al papa Francesc per proclamar des del cor d’Europa el seu missatge a favor de la pau, les migracions, l’emergència climàtica i el futur dels joves, sense oblidar qüestions eclesials d’actualitat, com el paper del cristianisme en una societat marcada per la secularització i la indiferència religiosa.
També parlarà de la contribució de l’educació cristiana, tenint en compte que un dels motius del viatge és la seva participació en el 600 aniversari de la Universitat Catòlica de Lovaina, fundada el 1425. Així com de la xacra dels abusos, molt patida a Bèlgica, especialment amb el cas del bisbe emèrit de Bruges, Roger Vangheluwe, de 87 anys, destituït de l’estat clerical el març passat.
Tot plegat en dos països que són seu de diverses institucions europees, especialment de caràcter financer (Luxemburg) i de l’administració de la Unió Europea (Bèlgica).
El viatge conclourà amb la beatificació de la venerable Ana de Lobera Torres, coneguda en la seva vida religiosa com a Anna de Jesús (Medina del Campo, Valladolid, 25 de novembre de 1545 – Brussel·les, Bèlgica, 4 de març de 1621). Va ser deixebla de santa Teresa de Jesús i a la seva mort va prosseguir amb la seva obra. Va fundar convents de carmelites descalces a Granada, Madrid, França i Brussel·les. Va dirigir el monestir de Brussel·les durant catorze anys.
