Avui donar raó de la nostra fe en públic no és d’allò més normal, però quan apareix i en circumstàncies no habituals, a uns els sorprèn i a altres els ajuda a reforçar les seves conviccions creients. “Crec que Déu és a tot arreu, també en el món del futbol”, ha dit recentment Luis de la Fuente, seleccionador nacional, que va guanyar l’Eurocopa el juliol passat i que no s’amaga de dir que la fe és el fonament de la seva vida. També confessa que Déu li dona seguretat per dur a terme qualsevol projecte personal o professional.
Des d’aquesta òptica, explica amb tota claredat que qualsevol lloc és bo per poder tenir una relació amb Déu i que això li dona pau, seguretat, calma, tranquil·litat i confiança. Tot això, evidentment, ho trasllada a qualsevol relació social i ocupació laboral. El resultat no és altre que un reconeixement públic de l’actitud del qui no té cap dificultat personal de dir que és creient i dir-ho amb la cara ben alta. Aquesta forma de dir “Crec en Déu” és un testimoni viu i hauria de ser un estímul per a aquells que viuen una fe vergonyant i no s’atreveixen a manifestar-la en públic.
Més encara, quan diu que no li costa gens parlar dels seus principis i creences religioses perquè són part de la seva vida i les viu amb absoluta quotidianitat. És conscient que, en l’actualitat hi ha molta gent condicionada per la societat i que no s’atreveix a parlar públicament de la seva fe. Per això, diu que “si som capaços que hi hagi respecte, dintre de la diversitat contemporània, a poc a poc la gent serà capaç de viure amb naturalitat la seva fe”. Sempre haurem d’estar a punt per respondre. Gràcies, Luis, pel teu testimoni i pel bé que ens ha fet.