Jesús és a Judea, fent camí cap a Jerusalem. La gent es reuneix al seu voltant i ell els instrueix com té per costum. L’evangeli d’aquest diumenge es refereix a dues “lliçons” del Mestre: sobre la solidesa del matrimoni i sobre la dignitat dels infants.
La primera respon a la interpel·lació d’uns fariseus que, una vegada més, proven de comprometre’l preguntant-li si “és permès a un home de divorciar-se de la seva dona”. Probablement saben que sobre aquest punt el criteri de Jesús difereix molt del seu i, per tant, serà fàcil atrapar-lo. Tanmateix, l’interès de Jesús no és altre que instruir-los, i ho fa prenent la iniciativa, portant els interlocutors allà on ell vol. Sap que la pregunta es basa en una prescripció de Moisès, que diverses escoles rabíniques interpreten de manera diferent. Jesús afirma sense matisos que Moisès “la va escriure per la vostra duresa de cor”. L’adversativa “però” introdueix la doctrina de Jesús, que ara sí que respon a la pregunta inicial dels fariseus: “Des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Allò que Déu ha unit que l’home no ho separi”. Aquest, i no un altre, és el voler diví. Més tard, a petició dels deixebles, Jesús afegeix una de les conseqüències morals de regir-se per la permissió de Moisès. Com que el marit i la muller estan cridats a formar una mateixa carn, si es divorcien i si es casen amb un altre, tant l’home com la dona cometen adulteri.
En la segona escena, Jesús pren en braços i beneeix uns infants que li han presentat perquè els imposés les mans. Els deixebles ho volien impedir, imbuïts de la mentalitat jueva que considerava els infants poc madurs, incapaços encara de ser instruïts. Jesús, en canvi, els insta a deixar que els infants vagin cap a ell, ja que el Regne de Déu és dels qui són com ells i només fent-se com ells s’hi pot entrar.
Que en són, d’actuals, les dues lliçons i les circumstàncies a què fan referència! Pel que fa a la primera, molts matrimonis han fet, fan i faran de la doctrina de Jesús guia per a la seva vida en comú. Tanmateix, molts altres no ho assoleixen o, fins i tot, per ignorància, ni ho procuren. L’exhortació apostòlica Amoris laetitia del papa Francesc posa llum sobre aquesta realitat complexa i alhora freturosa de ser guarida. Pel que fa a la segona lliçó, l’aplicació en la nostra vida requereix, d’una banda, saber-nos infants en relació amb Déu per poder ser dignes ciutadans del seu Regne. De l’altra, facilitar als nostres petits d’ara i aquí el camí per anar a Jesús en el si de la comunitat cristiana. Així coneixeran Aquell que els pren en els seus braços i els beneeix, mentre ells fan via pel camí que duu a la Vida.