En diferit i per internet vaig poder veure l’acte de celebració dels mil anys de l’abadia de Montserrat. A més de felicitar els monjos i tota l’Església a Catalunya per aquest aniversari impressionant, desitjo assenyalar l’impacte dels llenguatges que es van emprar per celebrar aquest mil·lenni de presència benedictina a Montserrat.

1. Viralitat i accessibilitat. L’enllaç em va arribar d’un benedictí colombià; el va poder compartir per missatgeria instantània, cosa que facilita immensament la difusió; jo ho vaig compartir amb força persones. Aquest vídeo ha comptat 17 mil visualitzacions en 4 dies.

2. Contenció en el temps de missatges parlats. No es va tractar d’un esdeveniment de lluïment per a oradors, perquè tots van ser breus però substanciosos. També el diàleg imaginari entre els 3 abats (1025, 2025, 3025), a base d’hologrames.

3. Música i espectacles visuals. Va haver-hi un espai ampli per a l’Escolania, però també per a música d’orquestra i acompanyament al videomapatge de figures lluminoses i colors projectats dins la basílica. A més de l’espectacle de drons lluminosos sobre el cel nocturn, amb el cor al fons, tan harmoniós com sorprenent.

4. Nitidesa dels missatges principals: el paper central de Maria, mare de Jesús, en la vida de fe. Acollida de les persones de tota condició, segons l’ensenyament de Crist i de sant Benet. La universalitat i obertura al món, a partir del conreu de la cultura catalana. Humanisme i fe en harmonia essent espai per a la pau.

En síntesi, una expressió eloqüent i harmoniosa entre el passat, el present i el futur, adequat per a una societat del segle XXI que ja no és majoritàriament creient, però a la qual cal fer apreciar la fondària de les seves arrels.