Arribem al final de la genealogia de Jesús. Parlem avui de Maria de Natzaret des d’una perspectiva bíblica, partint dels textos de tres evangelis, Mateu, Lluc i Joan, que beuen de la tradició jueva.

Maria, dona immersa en el món jueu i devota de la fe del seu poble, té la grandesa i la humilitat de ser mare de Jesús. La seva vida passa desapercebuda i en la discreció. Però com a mare de Jesús, el Messies Salvador, els evangelistes li atorguen una triple dimensió: Maria és reina; és Arca de l’Aliança, portadora del mateix Déu, i és la nova Eva, mare de la vida.

Mateu subratlla la reialesa de Maria: la identifica amb la donzella de la profecia d’Isaïes 7,14, possiblement referida a l’esposa del rei, encinta del seu successor. L’adoració dels mags d’Orient presenta Maria com a mare del rei amb el fill a la falda, una imatge que recullen tantes figures romàniques! Maria és reina perquè és la mare del rei suprem. En l’antic Israel, la reina no era pas l’esposa del rei (en tenia moltes!) sinó la mare.

Lluc presenta Maria com la nova Arca de l’Aliança. L’Esperit Sant davalla sobre ella com la presència divina davallà sobre l’Arca (Èxode 40); camina a visitar Elisabet, com l’Arca itinerant que reposà tres mesos abans d’entrar a Jerusalem (2 Samuel 6). L’Arca contenia la Llei de Déu, la vara d’Aaron i una mica de mannà: Jesús, dins del ventre de Maria, és Paraula encarnada de Déu, sacerdot sacrificat i pa de vida.

Joan mostra Maria com a mare: a les noces de Canà i al peu de la creu, Maria és present en la joia i en el dol. Eva fou la mare de la vida, i també de la mort. Maria serà la mare d’una vida que no es marceix, perquè el seu fill ressuscitarà.