Poc després de la roda de premsa del dominic fra Xabier Gómez com a bisbe electe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Ràdio Estel l’entrevistava amb les emocions encara a flor de pell. Fra Xabier reconeixia que estava “sorprès” pel nomenament i que arribava a Sant Feliu “per posar-me al servei de la diòcesi i del poble de Déu que hi camina”.

El fet que vostè s’hagi dedicat aquests últims anys a les migracions és important en el moment que vivim, també molt marcat per les últimes arribades de migrants a les Canàries i, a més, en una diòcesi també com la de Sant Feliu de Llobregat, molt diversa. Com valora aquest fet?

Jo ho valoro com una oportunitat, perquè hi ha gent que parla de la migració com a problema, però jo crec que també les persones migrades, les famílies migrades, són part de la solució, i hem de reconèixer la seva aportació a l’enriquiment de la societat, tant a nivell econòmic com a nivell cultural, i també la revitalització que suposa per a les comunitats catòliques les persones que venen de fora, els nouvinguts, que també ens donen vida a les nostres comunitats. Jo reconec que l’emigració és un fenomen complex, però també és un signe dels temps des del qual Déu ens està parlant i hem de sentir la veu de Déu que camina amb el seu poble.

Quan vostè va ser a Barcelona el febrer passat en una conferència a l’església de Santa Anna Hospital de Campanya, es va mostrar molt preocupat per l’increment del discurs d’odi i d’hostilitat en relació amb els immigrants. Com veu la situació ara mateix?

Continuo preocupat per aquest rebuig, aquesta mentalitat, però jo crec que com a Església promourem justament el contrari: la cultura de l’hospitalitat, de l’acollida, de la integració, comunitats acollidores i missioneres, i com a Església també afavorirem una conversió, una conversió personal i pastoral perquè el rebuig no pertany a l’Evangeli ni pertany a la vida de Déu. Nosaltres hem de treballar, justament, pel contrari.

“Com a Església promourem la cultura de l’hospitalitat, de l’acollida, de la integració, comunitats acollidores i missioneres”

Les notícies que van sortint en un moment sobre les migracions segur que el preocupen i el sensibilitzen…

Les diòcesis també treballem en la solidaritat interdiocesana entre nosaltres. També hi ha el projecte dels corredors d’hospitalitat de la Conferència Episcopal Espanyola i som molt a prop de la realitat de les diòcesis canàries. A Sant Feliu hi ha una diversitat molt gran que és una oportunitat també. Ara ho he d’aprofitar per conèixer-ho més bé i fer camí amb ells.

Fra Xabier arriba a la diòcesi en un any molt significatiu amb el cinquè centenari de la catedral de Sant Feliu de Llobregat, els 20 anys del bisbat i el Mil·lenari de Montserrat, amb l’advocació de la patrona de la diòcesi i de Catalunya. Què coneix d’aquesta diòcesi?

Estic content i he felicitat la comunitat parroquial de Sant Llorenç, la diòcesi pels 20 anys, i també l’estimada comunitat de monjos de Montserrat, que ja conec, perquè fa sis anys que els vaig fer els exercicis i vaig compartir amb ells. També fa sis anys que soc confrare de la Mare de Déu de Montserrat, que estimo moltíssim. I ara la Providència em porta cap aquí. I això també és un goig.

Vostè té formació específica en orientació i mediació familiar i en mediació social i intercultural. Aquest bagatge el pot ajudar a pasturar una diòcesi com Sant Feliu de Llobregat?

Jo crec que sí, perquè la família, amb els seus desafiaments, és fonamental per al creixement i el desenvolupament de la societat i de l’Església. Hi ha moltes famílies i parelles catòliques aquí a la diòcesi i a l’Església. Crec que aquesta dimensió ens ajudarà a posar-nos al seu servei perquè trobin també el seu lloc i se sentin acompanyades en la seva missió, en la seva tasca, com a parelles, com a pares, com a mares i també com a laics que han de comprometre’s en el creixement del regne de Déu i de la societat on viuen.

A la roda de premsa ha anunciat que prescindirà de l’escut episcopal i que, com a lema, tindrà una paraula ben clara i senzilla: “Humilitas”, humilitat. Per què ho ha fet així?

Convé tenir un lema i crec que aquesta paraula m’arrela molt a la dimensió espiritual. Necessitem molt, dins i fora de l’Església, aquesta virtut, aquesta qualitat de la humilitat que ens permet treballar l’empatia, buscar la veritat. També és un dels consells que ens va deixar el nostre pare sant Domènec abans de morir, en el seu testament, quan va demanar als frares que es mantinguessin humils.

Què voldria dir al bisbe Agustí Cortés i als fidels diocesans?

Al bisbe Agustí cal donar-li les gràcies, moltes gràcies de tot cor per tot el que ha lliurat, pel que ha fet aquí de servei, com ha engegat la diòcesi de Sant Feliu en aquests 20 anys; per tant, només paraules d’agraïment i que el Senyor ara el beneeixi i l’acompanyi en aquesta nova etapa de la seva vida. I que sempre tindrà aquí, a Sant Feliu, casa seva. I estarem al seu costat per tot el que necessiti, tot i que vagi cap a València, sempre el sentirem com a nostre.

I als diocesans, que es deixin portar per l’Esperit Sant i que, com diu l’objectiu pastoral d’aquest any, que caminem i que siguem testimonis d’esperança, que visquem amb molta esperança que ens demana el Senyor en aquest nou moment de l’Església de Sant Feliu, que tots plegats fem colla per anunciar Jesucrist als nostres veïns i conciutadans, que és aquesta la principal tasca de l’Església que camina i peregrina a Sant Feliu. A tothom una abraçada, sobretot als que estan ferits o necessitats o malalts, i que espero poder ser el pastor i l’amic que necessiten.