Mai no em deixaria operar per un cirurgià si sabés que va estudiar Medicina només un any. Mai m’haurien ordenat prevere amb un any al Seminari. I mai veuríem normal que un home i una dona decidissin casar-se després de fer quatre cafès. Doncs per què donem per bons cursets prematrimonials de quatre hores? Per a una decisió tan important i seriosa com és casar-se, com podem dir “amén” a aquests formats de curset low cost? I com es poden permetre cursets d’un dia?

Des de fa molts anys s’han donat per bons cursets de quatre hores. Suposem que amb poques hores i amb dos dies de trobada ja n’hi hagués prou, perquè ja venen preparats i amb una bona formació de base. Tots sabem que no és així. Suposem que la formació que els donéssim i les dinàmiques que els proposéssim fossin tan bones que els canviés la vida. També sabem tots que no és així.

No som robots. Les persones no tenim un botó que, pitjant-lo, automàticament ens canviï. Per estar en “mode matrimONi”, qualsevol persona necessita temps per canviar.

La gent es queixa amargament que pocs continuen a la parròquia després del curset. I jo em pregunto si no ens hem parat nosaltres mateixos la trampa, donant per bons aquests cursets, que no vinculen a ningú ni donen temps a res.

Per generar vincle, les persones necessitem temps. Si no tenim present això, oblidem un detall massa important.

Per això, la meva tesi és que els cursets prematrimonials més llargs funcionen millor.

No tinguem por. Cursets de més hores i, sobretot, més dilatats en el temps. Entre sis i vuit trobades, una cada mes, dissabte a la nit. En un format fresc: primer, sopar compartit a peu dret; segon, presentació del tema i dinàmiques per aprofundir-hi; tercer, explicació dialogada amb ells, i quart, pregària de tancament. En acabar els donem unes preguntes perquè cada parella pugui parlar del tema durant aquell mes.

La meva aposta és deixar el setembre i l’octubre per fer promoció del curs, deixar temps perquè les parelles s’hi acabin d’apuntar; començar al novembre i acabar al juny. Durant el curs estic atent a proposar que es casin les parelles que sàpiga que no estan casades canònicament; d’aquesta manera alguns ja van madurant la decisió. És clar que tenir força tracte amb ells ho fa tot més fàcil.

En el següent article, enumeraré algun dels molts beneficis que té un curs prematrimonial més llarg.