Fa cent anys el pastor protestant Samuel Vila va fundar a la ciutat de Terrassa la primera Església baptista, Ebenezer, que va pastorejar durant 35 anys, durant un període, la dictadura franquista, fortament marcat per la repressió. A l’actual pastor, Andreu Dionís, li va tocar un altre repte important i decisiu: enfortir la presència protestant a Terrassa a partir d’un procés d’unificació de diverses comunitats. Així va néixer l’actual Església Evangèlica Unida. El 21 de setembre passat se’n va commemorar el centenari amb un acte institucional
De quina manera la comunitat va sortejar la repressió durant la dictadura franquista?
Òbviament, vam experimentar la normal repressió i la clausura de l’Església durant uns mesos, però la comunitat no va deixar mai de mantenir la seva presència. La figura de Samuel Vila, el nostre fundador, va ser molt rellevant tant a nivell nacional com internacional. Un moment molt important va ser quan va viatjar als Estats Units per participar en el Congrés Baptista Mundial. En aquella ocasió, Vila va denunciar al món la manca de llibertat religiosa i la persecució que patia la seva fe sota el règim franquista. També va ser rebut a la Casa Blanca. Un dels expedients més grans al Palau Reial del Pardo era la sèrie de cartes creuades entre Samuel Vila i el dictador Franco.
Quines van ser les principals aportacions socials i culturals de Samuel Vila?
Indalecio Prieto, ministre de la República, que havia estudiat en un col·legi protestant de Bilbao, va demanar ajuda humanitària a Samuel Vila, que la va buscar entre les democràcies amb rerefons protestant. També va contribuir a salvar 200 infants dels bombardejos, en enviar-los al sud de França. Samuel Vila va ser també l’impulsor de l’editorial CLIE, que enguany també celebra el seu centenari. Aquesta editorial ha tingut una notable presència internacional, contribuint significativament a la difusió del pensament protestant. A més de l’àmbit literari, la comunitat ha fet aportacions en altres àrees, com la introducció de la llengua catalana a les litúrgies, la música gospel, i la creació d’iniciatives educatives com l’Escola Bressol El Petit Lumen. Una altra contribució evangèlica va ser a nivell mèdic, amb la fundació de l’Hospital de les Colònies Estrangeres, que va néixer fa 130 anys per donar assistència mèdica als protestants que van venir a treballar a Barcelona amb el moviment d’industrialització. L’Hospital Evangèlic és el tercer més antic de Barcelona. El proper novembre n’inaugurem el nou edifici al barri del 22@ de Barcelona.
Com va ser el pas d’Ebenezer a l’actual Església Unida?
La primera Església va tenir una projecció estratosfèrica amb gairebé 500 fidels. A partir dels anys cinquanta, van néixer noves comunitats a Terrassa i el protestantisme es va atomitzar. Teníem més presència però érem incapaços de muntar un projecte sòlid i d’impacte. Després d’un llarg procés de diàleg, vam impulsar un procés d’unificació, que va culminar amb la inauguració de l’actual edifici, al carrer Bèjar de Terrassa —l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter va inaugurar l’auditori l’any 2010. La unificació va donar peu a una branca social molt potent, amb la Fundació Goel, i educativa, amb la Fundació Tramuntana, i tota una dimensió de projecció enmig de la societat. Un dels projectes socials més destacats és a Ca n’Anglada amb la Llançadora, un espai que teixeix relacions socials i crea una xarxa de suport comunitari. La Fundació Goel gestiona diversos projectes dirigits a les persones més vulnerables. Al llarg dels anys, l’Església ha estat sempre al costat dels refugiats, combatent la pobresa i oferint serveis bàsics als més necessitats.
El protestantisme a Terrassa viu un nou procés d’atomització amb el naixement de noves comunitats?
A Terrassa hi ha 29 llocs de culte protestants, però molts d’ells són de tipus ètnic i carismàtic, amb un rerefons llatinoamericà i d’influència estrangera. Són absolutament aliens a l’àmbit de la llengua, la cultura i la història. Són totalment respectables però són visions contraposades. Tenen una sensibilitat mínima envers la necessitat de diàleg ecumènic.
Quina és la importància de Cristians per Terrassa en clau ecumènica?
Cristians per Terrassa va néixer amb vocació de diàleg i amb un convenciment molt clar: fer present Jesús i els seus ensenyaments enmig de la nostra societat. La nostra cultura és precristiana, en el sentit que les persones de 40 anys en avall no tenen ni la més mínima noció del que és el cristianisme. Hem expulsat la religió de l’escola, però el nostre país i Europa no es poden entendre sense unes mínimes nocions sobre el cristianisme. L’activitat ecumènica neix, doncs, de la voluntat de compartir la persona del Crist enmig d’una cultura que no té ni idea de qui és. És un ecumenisme que tracta de fer i de compartir la missió, i aquí ens trobem sense cap mena de dubte. Com va dir el papa Francesc en una audiència a la qual vaig assistir, quan un cristià és perseguit, ningú no li pregunta si és catòlic, protestant o ortodox, el maten pel fet de ser cristià. Aquest és el rerefons de Cristians per Terrassa. Quan comparteixes Jesús, comparteixes els seus valors: pau, perdó i reconciliació. Per això organitzem pregàries per la pau i ens sumem a diverses activitats de sensibilització i divulgació.
Vostè és pastor de la comunitat des de fa 37 anys.
Soc fill d’aquesta casa. Soc la quarta generació i els meus fills, la cinquena. Vaig estudiar al Seminari de Castelldefels i em vaig formar als Estats Units perquè tenia clar que volia ser pastor d’aquesta comunitat. Amb 24 anys em vaig graduar en Teologia Baptista i l’any 1987 em vaig incorporar com a copastor a la comunitat, fins que el 1993 en vaig assumir tota la responsabilitat. Va ser aleshores que vam impulsar i generar aquest procés d’unitat i de fusió. Vaig voler ampliar la formació a l’actual Ateneu Universitari Sant Pacià, on vaig fer el bienni filosòfic i el trienni teològic. Entenia que si m’havia de desenvolupar al meu país necessitava conèixer-lo sociològicament, i per això era molt important estudiar Teologia catòlica. També m’ha ajudat molt en el diàleg ecumènic.
Què vol dir ser pastor protestant avui dia, i a més, fer-ho com a home casat i pare de família?
L’equip pastoral el formem un pastor principal i una pastora auxiliar, la meva dona, la Ruth Giordano. Som com un cor pastoral. Per a nosaltres, l’església, juntament amb els nostres dos fills, ha estat un projecte de vida. Ens ocupem d’atendre la comunitat en tots els aspectes: pastoral, disseny catequètic, programació dels sermons, programa educatiu, formació continuada, branca social… Atenem una comunitat de 450 persones, majoritàriament de Terrassa, de les quals 260 són membres nats purs i durs, és a dir, militants amb carnet que paguen la corresponent quota.
Quin sentit heu volgut donar a la celebració del centenari?
La celebració del centenari de l’Església Evangèlica Unida no és només un recordatori dels nostres orígens, sinó també una reafirmació del nostre compromís social i espiritual. Des del seu naixement fins avui, aquesta comunitat ha estat un motor de canvi i solidaritat, amb una influència que transcendeix fronteres i èpoques. Amb la vista posada en el futur, la nostra missió d’ajuda als altres i diàleg interreligiós continua més viva que mai.
