Els helicòpters volaven tan baixos pel cel de la Ciutat Eterna que es podia intuir perfectament des de qualsevol punt de l’urbs quin era l’itinerari de Volodímir Zelenski a la seva arribada a Roma. Es trobava amb el papa Francesc l’endemà al Vaticà. Era la quarta vegada que el mandatari ucraïnès tenia l’ocasió de reunir-se amb el Pontífex. La primera va ser el 2020 i va ser molt diferent. Si bé Ucraïna patia la guerra a les regions frontereres amb Rússia, llavors no s’havia produït la invasió russa a gran escala. Fa uns dies, van departir novament al Vaticà durant 35 minuts amb la qüestió dels presos ucraïnesos com a tema principal de conversa.

Mentre que entre Rússia i gran part d’Occident s’han dinamitat tots els ponts d’ençà del començament de la invasió el febrer del 2022, la Santa Seu mira de mantenir-los, en primer lloc, per la població catòlica que viu a la Federació Russa, però, sobretot, amb la finalitat d’operar com a agent actiu de pau. I tot i que la primera intenció de la diplomàcia vaticana fos fer de mediador per posar fi a l’agressió russa, la realitat es va imposar i la Santa Seu va haver d’adaptar el seu paper al d’intermediari humanitari.

En aquest rol, la seva intervenció ha possibilitat el retorn a casa de presoners de guerra de tots dos bàndols, com els dels dos sacerdots grecocatòlics alliberats a finals de juny, o dels nens deportats per la força des dels territoris ucraïnesos ocupats per Rússia. En aquest darrer encontre, Zelenski va tornar a demanar ajuda al Papa per continuar amb aquesta mediació. El mandatari ucraïnès ja havia reconegut i agraït la tasca de la Santa Seu durant tota la guerra i, per això, va sol·licitar a Francesc que intervingués per alliberar de les presons els periodistes. A finals de setembre, la fotoreportera ucraïnesa Viktoria Roschina va morir en una presó russa sense que es coneguin les circumstàncies de la seva mort.

Paradoxalment, pocs dies abans, el cardenal Pietro Parolin havia demanat a Moscou respecte pels presoners de guerra en virtut de les convencions internacionals que salvaguarden els seus drets. Ho va sol·licitar a Tatiana Moskalkova, comissària per als Drets Humans de la Federació Russa, amb la qual va departir mitjançant videoconferència.

En aquesta voluntat de bastir ponts entre dos extrems impossibles, Ucraïna i Rússia, només dos dies després d’aquesta trobada amb Zelenski a Roma, el Papa va enviar novament a Moscou el cardenal Matteo Zuppi.

El també president de la Conferència Episcopal Italiana va viatjar per segon cop a Rússia, com ja va fer el juny del 2023. En aquesta ocasió, va mantenir reunions al més alt nivell amb les autoritats russes. Va ser rebut per la mà dreta de Putin, el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov.

La Santa Seu va explicar que l’objectiu de la visita ha estat “avaluar nous esforços per a la reunificació familiar dels nens ucraïnesos i l’intercanvi de presoners de cara a aconseguir la pau tan desitjada”.

De la seva banda, el ministeri de Lavrov va emetre una nota en la qual destacava les bones relacions russovaticanes i la cooperació en l’àmbit humanitari. Tant Rússia com Ucraïna reconeixen el Vaticà com un interlocutor fiable en la qüestió de l’intercanvi de presoners i dels nens deportats. Ucraïna xifra en uns 19.000 els petits arrabassats a les seves famílies i portats a Rússia. Zuppi va conversar a més amb una de les artífexs d’aquestes deportacions forçades, María Llova-Belova, la comissària russa per als Drets del Nen a la qual persegueix la Cort Penal Internacional per aquests segrestos.

“Els problemes humanitaris relacionats amb el conflicte a Ucraïna”, segons diu la nota del patriarcat de Moscou, també van ser el centre de les converses de Zuppi amb el metropolita Antonij de Volokolamsk, responsable del Departament de Relacions Eclesiàstiques Exteriors de Ciril.

Sense perdre temps, mentre el Pròxim Orient crema, la Santa Seu desplega tots els actius per intentar apagar algun dels focs que inflamen el planeta.