Deia el papa Francesc a la darrera Jornada Mundial de la Joventut (Lisboa, 3 d’agost del 2023) que “a l’Església hi ha espai per a tots, tots, tots”, i ho va fer repetir als més de tres-cents mil joves pelegrins en cadascuna de les seves llengües alhora. Un guirigall lingüístic? Una nova Babel? Més aviat l’aspiració a una Pentecosta actualitzada on cada jove, en la seva llengua materna, pogués dir-se a ell mateix que l’Església pot ser casa seva, que aquí “ningú sobra” perquè tenim “feina de sobres”.
Ja sabem que la triple repetició en la mentalitat bíblica s’empra per emfatitzar un atribut a Déu o, com era el cas del context de la citació, per a les crides personals; per exemple, Samuel sent per tres vegades la crida del Senyor. Tots tenim les nostres sordeses en matèria vocacional. El triple “tots universalista” del papa Francesc mereix, si més no i salvant distàncies amb el relat bíblic, també una reflexió per a l’escola cristiana. Tothom a l’escola cristiana —independentment de la seva situació econòmica, familiar, social, política o cultural— ha de tenir l’oportunitat de ser cridat pel Senyor de la vida a treballar pel Regne de Déu.
Perquè la proposta de l’Evangeli és per a tothom, també l’escola cristiana ha de ser per a tothom. Aquesta és la justificació interna —a part de la comprensible voluntat de pervivència institucional, les ideologies polítiques circumstancials, relats socials o modes discursives de torn— de la seva raó de ser. L’escola cristiana, en tant que beu de la missió de l’Església, és també aquest “espai per a tots”. La diversitat, la que sigui, com ja passava en la primera Església i les tensions entre cristians de procedència jueva o pagana, no pot ser una trava ni una excusa per recloure l’Evangeli; menys encara en reductes socioeconòmics benestants. No podem emprar el primer anunci com un element que justifiqui la segregació escolar entre les escoles cristianes; més aviat hauria de ser al contrari. Per això demanem la gratuïtat de l’escola d’iniciativa social, que ho som!, d’arrels cristianes, que les tenim!; per poder ser espai d’acollida per a tots, tots, tots.
