El dijous 10 d’octubre, es va presentar a la Sala d’actes de la Biblioteca Central d’Igualada el llibre “El convent de Framenors Caputxins d’Igualada, Aproximació històrica 1610-2010”, una publicació que explica els orígens d’aquest convent i mostra la gran petjada que va deixar la comunitat caputxina a Igualada. 

El llibre, escrit per Pere Cardona OFMCap, ha estat editat per l’Associació Revista d’Igualada, conjuntament amb la Província de Framenors Caputxins de Catalunya i Balears, i amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i el suport de l’Ajuntament d’Igualada. 

L’acte de presentació va comptar amb la participació de fra Valentí Serra de Manresa, Josep M. Solà i Bonet i Marta Vives i Sabaté, que van recordar la necessitat de la publicació d’una obra com aquesta, que “mostra els orígens del convent, fins a la viva activitat pastoral dels nostres dies”. Per fer-ho, el llibre dona a conèixer documents fins ara inèdits de l’Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya, com per exemple plànols o fonts manuscrites, que ajuden a entendre com era el dia a dia d’aquesta comunitat. D’altra banda, durant l’acte també es va posar l’èmfasi en la relació entre els caputxins i Igualada, ja que “el convent de Framenors Caputxins s’ha convertit en un referent de la història de la ciutat”. 

El convent de Framenors Caputxins d’Igualada

A la població d’Igualada els caputxins hi fundaren convent l’any 1609, amb una església dedicada a l’estigmatització de sant Francesc, que fou arrasada durant l’ocupació napoleònica. Acabada la guerra de la Independència, l’any 1810,es començaren les obres d’edificació d’un nou convent (decomissat per les lleis desamortitzadores de 1835 i 1836) a l’indret que ara ocupa l’hospital comarcal.

L’edifici del convent actual, ubicat en el mateix lloc on hi havia el construït l’any 1609, fou bastit pels caputxins de la Província de Tolosa, expulsats de França el 1881, sota l’entusiasta direcció de fra Josep de Calassanç de Llavaneres (el futur cardenal Vives), que hi col·locà l’Escola Seràfica que els frares tolosans tenien a Perpinyà. Quan l’octubre de 1893 retornaren a França, l’edifici passà als caputxins catalans, que hi traslladaren llur primera Escola Seràfica (fundada inicialment a Olot l’any 1890) que funcionà, pràcticament, fins a l’any 1975. Els frares que integren la comunitat es dediquen a diverses activitats, especialment apostòliques, de les quals destaca un grup d’ajut als pobres i l’assistència espiritual dels malalts de l’hospital comarcal.