El llenguatge de les campanes ha estat, durant segles, un element fonamental del paisatge sonor de Catalunya. Tal com va subratllar el professor Xavier Pallàs, a la inauguració de curs de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, “les campanes són molt més que un instrument sonor: han estat un mitjà de comunicació comunitària, un símbol espiritual i una expressió cultural única”.

Les campanes han marcat els ritmes de la vida social i religiosa, anunciant esdeveniments importants, des de festes fins a funerals, i convocant la comunitat a la pregària o al treball. A més de la seva funció com a mitjà de comunicació, tenen un simbolisme espiritual profund. En moltes cultures, les campanes es consideren una veu que connecta el món terrenal amb el diví.

Les campanes també reflecteixen la diversitat cultural i geogràfica de Catalunya. Cada regió, i fins i tot cada poble, té la seva pròpia manera de fer-les sonar. Tradicions que ha evolucionat i que estan profundament arrelades en la identitat local.

No obstant això, la modernització i l’electrificació dels campanars han tingut un impacte profund en la tradició. La uniformització dels tocs de campanes “posa en risc un patrimoni sonor únic, que forma part de la identitat cultural catalana”, va destacar Pallàs.

Per fortuna, diverses institucions han reconegut la importància de preservar aquest llegat. La Generalitat de Catalunya va declarar els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2017, i la UNESCO els va incloure com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2022. Aquestes declaracions reafirmen la necessitat de conservar aquesta tradició per a futures generacions.

L’esforç per preservar aquest patrimoni cultural també passa per la restauració de campanars afectats per la història. Durant la Guerra Civil, molts campanars van ser destruïts, i les campanes, desaparegudes o malmeses. A Santa Llogaia de Terri, per exemple, només una campana va sobreviure gràcies als esforços dels veïns, que la van amagar. I, que encara espera ser restaurada. Com a curiositat, la campana més antiga trobada a Catalunya és a Sant Andreu del Torn, data del 1303!