El papa Francesc ha donat el seu suport complet al document final resultant de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, titulada “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”. N’és una prova el fet que ha anunciat que no escriurà una exhortació apostòlica postsinodal. “N’hi ha prou amb això que hem aprovat”, anunciava el Pontífex a tota l’Assemblea Sinodal que ha respost amb un sonor aplaudiment.
Reivindicació de “la promoció de més formes de ministeris laicals”
El document consta de 155 punts dividits en 5 capítols. Ha estat votat punt per punt per 355 pares i mares sinodals. Posa en relleu que “fomentar la participació més àmplia possible de tot el Poble de Déu en els processos de presa de decisions és la manera més eficaç de promoure una Església sinodal”. Tracta especialment el concepte de corresponsabilitat dels fidels laics. En aquest sentit, l’Assemblea demana que tinguin “més oportunitats de participació, explorant també altres formes de servei i ministeri en resposta a les necessitats pastorals del nostre temps, en un esperit de col·laboració i corresponsabilitat eclesial i sinodal”. Per això, es reivindica “la promoció de més formes de ministeris laicals, és a dir, ministeris que no requereixen el sagrament de l’Orde, no només a l’àmbit litúrgic”.
El diaconat femení
El punt que més vots en contra ha rebut fa referència al diaconat femení: “Continua oberta la qüestió de l’accés de les dones al ministeri diaconal. És necessari un major discerniment en aquest sentit”. El text recorda que “les dones continuen trobant obstacles per obtenir un reconeixement més ple dels seus carismes, de la seva vocació i del seu lloc en els diferents àmbits de la vida de l´Església, en detriment del servei a la missió comuna”.
El document explica l’ampli ventall de temes que s’han afrontat als debats sinodals. A més, aporta mecanismes per fer de l´Església un lloc més acollidor, participatiu i transparent. Assenyala que aquesta claredat i rendició de comptes no s’han de limitar als casos d’abusos sexuals o financers, sinó que “també fa referència a l’estil de vida dels pastors, els plans pastorals, els mètodes d’evangelització i la manera com l’Església respecta la dignitat de la persona humana”.