Feia poc que Jesús havia purificat el temple de Jerusalem expulsant els comerciants i els canvistes. Aquests venien animals i canviaven la moneda per facilitar el compliment de la Llei sobre les ofrenes, holocaustos i sacrificis que oferia el poble en el temple. A l’evangeli d’aquest diumenge llegim que Jesús encara és al temple de Jerusalem. Aquesta vegada dialogant amb un mestre de la Llei que aprova les paraules de Jesús i li pregunta pel primer de tots els manaments.
Els mestres de la Llei eren estudiosos de l’Escriptura. Amb la intenció d’ordenar tots els manaments que emanaven de l’Escriptura, van codificar més de sis-cents preceptes. La majoria cercaven el compliment del dissabte i la puresa ritual. L’amor al proïsme quedava desdibuixat entre la multitud de preceptes. La resposta de Jesús és clara i diàfana. Només hi ha dos manaments que cal complir, l’amor a Déu (Deuteronomi 6,4-5) i, Jesús afegeix un segon manament (Levític 19,18), l’amor al proïsme, perquè l’amor a Déu és indissoluble i no es pot deslligar de l’amor als germans. És a dir, de dos manaments que estaven separats en l’Escriptura, Jesús en fa un de sol. És important remarcar que el mestre de la Llei reconeix que la resposta de Jesús és encertada i aprova l’acció purificadora de Jesús en el temple, afegint que aquests dos manaments valen més que qualsevol holocaust o sacrifici.
Abans d’aquest episodi Jesús se les havia tingut amb els grans sacerdots, els mestres de la Llei, els notables, els fariseus i els herodians. Aquest mestre de la Llei és una excepció. Com ho va ser Josep d’Arimatea (Marc 15,43-46). I és que no tot està perdut. Déu crida a tothom. Jesús mor per tothom.
Com l’argila i el terrisser, deixem-nos afaiçonar per les paraules de Jesús. Cultivem l’amor que surt del nostre interior i responem com el mestre de la Llei d’aquest evangeli amb absoluta fidelitat a Déu. Ell és el centre de les nostres vides. Aquest amor a Déu ens porta a veure amb bons ulls tots els germans i a cercar el seu bé. Així també ho van entendre Pau que a la carta als Gàlates (5,14) afirma que tota la Llei es troba en el manament del Levític; o Jaume (2,8) que el considera el manament regi.
