Aquest mes de novembre es compliran 50 anys de l’edició del primer número de la revista Foc Nou, fundada per Roser Bofill i dirigida actualment per Jordi Pacheco. Per commemorar aquesta fita, els actuals responsables han organitzat una trobada amb col·laboradors, lectors i amics que han estat implicats d’una manera o altra amb la revista en les diferents etapes de la seva història. Serà el 5 de novembre.
Què signifiquen per a tu i per a la redacció actual els 50 anys de la revista?
A mi aquesta efemèride em fa sentir la darrera peça d’una llarga cadena de persones que durant cinc dècades s’han implicat a fons per oferir un servei a l’Església catalana a través d’un projecte editorial que ha requerit grans esforços per sortir endavant. L’equip actual vol refermar aquest compromís i ser dignes administradors de tota aquesta herència rebuda. És una responsabilitat enorme, no és gens fàcil, però ho intentem de la millor manera que sabem. Aquests cinquanta anys són una bona ocasió per fer balanç d’aquesta història, mirar el passat per ser capaços d’assumir el repte de com abordar el futur. També és un bon moment per agrair tots aquells que han fet possible aquesta llarga trajectòria.
Com perdura el llegat de Roser Bofill, fundadora i primera directora de la revista? Quina va ser la seva empremta?
Al marge del llibres i articles que va deixar escrits, que són d’una gran profunditat, Roser Bofill va deixar una petjada indeleble en totes aquelles persones que van treballar amb ella, sobretot gent jove que va aprendre periodisme en aquella redacció unificada de les revistes Foc Nou i El Ciervo. Crec que ella i el seu marit, Llorenç Gomis, van tenir el gran encert d’apostar i arriscar-se per un petit projecte independent que els va permetre mantenir una mirada crítica i alhora respectuosa vers les coses de l’Església.
Quin cristianisme i quina Església vol transmetre Foc Nou?
Doncs un cristianisme i una Església plurals i oberts, amb llibertat d’opinió i que ofereixi una mirada renovada i ecumènica, pròxima i dialogant amb el món; un cristianisme i una Església més a prop de les persones i dels pobres que no pas de la jerarquia eclesial i dels poderosos. Com diu Josep Lligadas al darrer número de la revista, és “una eina de progrés social i eclesial”.
Pel fet de ser una publicació bimestral, quin és l’enfocament dels grans temes que s’hi tracten?
Durant molts anys, la revista va ser mensual, però ara editem cinc números a l’any. Això d’alguna manera implica pensar en continguts no tan lligats a l’actualitat sinó més que siguin oportuns, atractius també per als no creients o els “allunyats”, i que es puguin llegir al cap d’un any d’haver estat publicats. Poder treballar els temes sense la immediatesa que imposa el món digital és un avantatge. Escriure per a Foc Nou permet posar el fre de tant en tant, desempallegar-se de les presses de la societat actual i escriure pensant en un lector fidel que aprecia la lectura en paper i que espera periòdicament la revista per saber què els explicarà.
