La Pontifícia Comissió per a la Protecció de Menors ha publicat aquest dimarts el seu primer informe, en què aposta per promoure una resposta “rigorosa” als maltractaments.

Deu anys després de la seva creació, l’organisme del Vaticà ha completat aquesta tasca, elaborada per un grup d’estudi que ha dut a terme investigacions i treballs als cinc continents i en diversos instituts i congregacions religioses, com també a la Cúria romana.

La Comissió, creada pel papa Francesc el 2014 per proposar les iniciatives més adequades per prevenir els abusos a l’Església, respon a la crida de l’actual Pontífex.

El document té 50 pàgines, quatre seccions i nombroses dades recollides per demanar cada vegada més transparència sobre procediments i processos

El cardenal Sean Patrick O’Malley, president de la Comissió, ha fet un balanç positiu d’aquests 10 anys de treball a l’oficina. 

El document ha estat redactat per un grup de treball presidit per Maud de Boer-Buquicchio, membre de la Comissió i amb una llarga experiència en la defensa de menors.

A la portada apareix un arbre baobab, símbol de la “resiliència que han demostrat milers de víctimes a l’hora de denunciar i lluitar per fer de l’Església un lloc més segur i recuperar la confiança perduda a causa d’aquests delictes.

El treball de tota la Comissió i el mateix informe se centra en les víctimes, en el seu patiment i en la curació, en línia amb les reformes recents del Llibre VI del Codi de Dret Canònic, que estigmatitza el delicte d’abusos com una violació de la dignitat de la persona.

El text documenta els riscos i els avenços en els esforços de l’Església per protegir els infants. També recull recursos i bones pràctiques per compartir a l’Església universal, i és una eina perquè la Comissió informi de les seves conclusions i recomanacions de manera sistemàtica per compartir-les amb el Papa, les víctimes, les Esglésies locals i el Poble de Déu.

Entre les “necessitats” que assenyala el document, hi ha la de promoure millor l’accés de les víctimes i els supervivents a la informació per evitar que es generin nous traumes.  

El cardenal O’Malley ha destacat també que l’informe ha significat un pas decisiu cap a la purificació, la transparència i l’acció contra el crim de l’abús. 

La Comissió per a la Protecció de Menors reconeix la importància d’acompanyar els líders de les Esglésies locals en la responsabilitat d’aplicar polítiques de prevenció i resposta. A més, garanteix “intercanvis de dades normalitzades” amb els bisbes locals i els superiors religiosos i explica que la revisió de les polítiques i els procediments sobre tutela per part dels bisbes té lloc a través del procés de visita ad limina a Roma, a petició especial d’una Conferència Episcopal o d’un dels grups regionals de la Comissió. 

El cardenal Sean Patrick O’Malley s’ha mostrat també esperançat davant les reaccions de les víctimes arreu del món. 

Més concretament, el document Tutela minorum examina entre 15 i 20 esglésies locals cada any, amb la intenció d’arribar a tota l’Església. A més, cada informe anual també inclou l’anàlisi d’una selecció d’instituts religiosos.

Les conferències episcopals en qüestió són Mèxic, Papua Nova Guinea i illes Salomó, Bèlgica i el Camerun. D’altra banda, les conferències que van realitzar visites ad limina durant el període de l’informe són Ruanda, Costa d’Ivori, Sri Lanka, Colòmbia, Tanzània, República Democràtica del Congo, Zimbàbue, Zàmbia, Ghana, República del Congo, Sud-àfrica, Botswana, Eswatini, Togo i Burundi. Els instituts religiosos assenyalats són els Missioners de la Consolata (que és femení) i la Congregació de l’Esperit Sant (masculí).