El govern de Meloni ha pactat amb el d’Edi Rama instal·lar a Albània centres de retenció d’immigrants, que Itàlia “reenviarà”. Meloni també ha influït perquè la UE comenci a acceptar molt obertament aquesta opció. El darrer Consell de 17 d’octubre n’ha dit, eufemísticament, que calen “nous camins per prevenir i combatre la migració irregular”. Aquesta mesura no és nova, ja l’havia proposat el Regne Unit amb Rwanda (2022). Encara és més significatiu que l’actual primer ministre polonès Donald Tusk, ex-president del Consell Europeu, liberal, el gran vencedor de l’anterior govern d’ultradreta, hagi anunciat que suprimiran temporalment el dret d’asil, per evitar els atac de països fronterers (Rússia, via Belarús) que, per comptes d’enviar-hi tropes envien onades de migrants. D’això se’n diu atacs híbrids, una barreja d’eines d’agressió.
Igual que ha fet sovint el Marroc amb Espanya, promovent assalts massius a Ceuta i Melilla. Els acords entre estats de la UE i tercers països per retornar immigrants són constants, quotidians. Es fan sobretot entre país europeu-tercer país, i molt menys de la mà de la UE. Espanya hi negocia constantment. Tots els països ho fan. També el Marroc o Egipte amb els seus països fronterers africans. Cada cop més, els països d’origen accepten devolucions del seus ciutadans només a canvi de diners i altres contrapartides.
La mesura de Meloni és especialment significativa perquè els drets humans són incondicionals, i passar la pilota de la retenció a Albània pot significar que Itàlia, com Polònia, intensifica la limitació dels drets humans dels estrangers. L’actual augment exponencial de la població africana i de l’Orient Mitjà endurirà cada cop més la política europea. Com evitar o pal·liar l’enduriment? De dues maneres, almenys. Primera: la lluita democràtica al si dels països europeus, on a vegades s’aconsegueixen victòries judicials importants. El pla italià ha estat parcialment suspès per un tribunal. I, per exemple, el nivell de drets fonamentals de les persones en situació irregular a Espanya es deu a històriques lluites sindicals i d’ONG traduïdes en sentencies favorables del Tribunal Constitucional. Segona: el manteniment de ràtios positives de gestió migratòria: el nombre d’arrelaments o d’asils aprovats cada any, el finançament suficient d’ONG i agents socials, el manteniment de l’accés universal als serveis públics, la qualitat de les inspeccions de treball, el funcionament més eficient de les oficines d’estrangeria, i més.
