L’església de Santa Anna del nostre “Hospital de Campanya” es va omplir, el vespre del 12 de novembre, de “vius i morts”. O, més aviat, de dues menes de vius: els que esperem viure plenament, i els que ho han
aconseguit. Però aquests eren un bon grapat dels que anomenem “els nostres”, i que havien mort al carrer o a un centre que no es podia qualificar de “casa seva”. El seu nombre era esgarrifant, 84 durant aquest últim any. I havia en aquelles petites “làpides” improvisades noms tan units a les nostres vides que era difícil superar aquella emoció sincera que ens porta al plor veritable…
Jo contemplava –amb la visió difusa i alterada per les meves llàgrimes- aquelles petites “pseudolàpides” amb els noms i l’edat de tants que durant l’any han mort sense llar o sense sostre. Cadascun amb la seva història, una història no aliena a l’amor misericordiós de Déu que els ha acollit amb aquelles paraules que tots esperem sentir un dia: “Veniu, beneites del meu pare…” Jo no sé si la frase dirigida a ells serà la de Mateu, 25, en la seva segona part, per en la primer sens dubta. La majoria eren protagonistes de les primera part de la frase i per tant eren dels preferits de Déu.
Deixeu-me expressar l’emoció que ahir al vespre vaig sentir: el goig de sentir-me privilegiada perquè són ells, els pobres, els preferits de Déu els que m’apropen cada vegada més a Ell. Una confessió: per mi caràcter apassionat i emotiu, he gaudit sovint moltes estones en el silenci d’una pegaria al sagrari o en la solitud de la meva cambra, sentit una escalfor regalada en el meu cor. Però el goig que ara, a la meva vellesa sento envoltada d’aquesta realitat de pobresa que s’amaga en les grans ciutats no té comparació… És una felicitat gratuïta i divina, perquè participa del mateix goig de Déu i em duu a dir amb Jesús: “Jo et
beneeixo, Para, perquè has revelat aquestes coses als pobres i senzills i se les has amagat als superbs…” Ahir al vespre, en l’Església de Santa Anna envoltada de “vius i morts” em vaig unir a aquesta benedixió de Jesús al Pare.
