La primera activitat de l’any d’homenatge fou la inauguració d’uns plafons explicatius dels altars de l’església parroquial del Palau d’Anglesola, en què participà el director del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, Carles Freixes i Codina. Els plafons s’acompanyaven d’un joc per tal de descobrir el patrimoni de l’edifici més emblemàtic de la vila. Al juny es va celebrar una conferència entorn de l’escultor, on Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, i Francesc Balcells i Llobera, historiador local, van contextualitzar la vida i l’obra de Joan Robles, així com el seu context històric i social.
Una activitat curiosa i molt participada va ser l’exposició d’obres de Robles que els mateixos veïns del Palau d’Anglesola van treure de casa per tal de poder mostrar temporalment al públic. Joan Yeguas i Sebastià Garralon, autors del llibre Joan Robles i Mateo (1889-1984). Un escultor d’imatgeria religiosa popular van explicar les diferents escultures en l’obra de l’artista.
Aquest any de descoberta i reconeixement de l’autor també ha tingut en compte els infants, que van poder jugar a ser “petits Robles” en un taller d’escultura dirigit per l’artista David Fernàndez. Els historiadors Miquel Torres i Maria Garganté han realitzat la cloenda en dues ponències excel·lents. D’una banda, Maria Garganté ha subratllat la singularitat de l’església del Palau d’Anglesola i la seva rellevància en el context d’una època en què mestres d’obra com Albareda van erigir temples representatius del barroc català religiós.
De l’altra, Miquel Torres ha resumit i valorat les aportacions que s’han fet per part de diferents experts i testimonis de primera mà durant tot aquest any dedicat a l’escultor Joan Robles. També ha defensat la idiosincràsia i maneres de viure d’un artista que, després d’una etapa a Barcelona, on va tenir l’oportunitat de formar-se i contrastar el seu treball amb diferents companys d’ofici, tot d’una, es va haver d’adaptar a la vida d’un poble rural com el Palau d’Anglesola. Des d’aquí s’enriquia gremialment amb sortides regulars cap al carrer de la Plateria de Lleida, per compartir talent amb altres artistes.
Veïns del Palau d’Anglesola van treure de casa seva obres de l’artista per poder mostrar-les temporalment al públic. Foto: Ajuntament del Palau d’Anglesola.
Miquel Torres ha subratllat l’exquisidesa de l’autor en la mirada i els rostres de les seves imatges i ha valorat la intel·ligent estratègia de Robles de treballar a comanda i renunciar a la producció en sèrie, en el context d’un mercat inundat d’imatgeria religiosa procedent d’Olot.
L’historiador Albert Velasco ha agraït totes les persones i institucions que han fet possible la celebració d’aquest Any Robles. Ha animat als responsables institucionals a donar resposta a les propostes suggerides en les conferències: preservar el llegat del Joan Robles, creant un centre d’interpretació dins de l’església parroquial, i promoure una ruta d’art barroc de Ponent que faci valdre el temple del Palau d’Anglesola.
Finalment, es va anunciar que, en la celebració del dia de la Seu Vella de l’any 2025, es recordarà la figura de Joan Robles en diferents activitats i repetint el taller d’escultura en què els infants van sortir amb una reproducció de la Seu Vella, a l’estil de les que creava l’artista palauanglesolí.
