Al llarg dels cursos en què he impartit la matèria de Religió, una de les activitats que més em plaïa compartir amb l’alumnat era la reflexió a l’entorn de les Benaurances. Una primera lectura del sermó de la muntanya crea una certa perplexitat, si hi adrecem la mirada de la lògica més humana i racional: com s’entén que siguin feliços els qui ploren, els pobres d’esperit o els perseguits per ser justos?

Les paraules de Jesús ens causen desconcert, especialment en una societat en què l’èxit, la fama, el poder, la riquesa, el benestar i la despreocupació asseguren la felicitat de molta gent. Per aquest motiu el primer que calia fer a classe, en una segona lectura, era matisar que el que plora és perquè estima, el pobre d’esperit i l’humil és el que és capaç de sentir la grandesa de Déu i la necessitat del seu amor infinit, el compassiu sap realment posar-se al lloc de l’altre i patir amb l’altre. I vet ací que és aquesta actitud vital la que Jesús anuncia a tanta gent senzilla, que l’esperava, el seguia, l’escoltava i segur que el comprenia molt millor que nosaltres.

Un tercer pas ens portava a buscar homes i dones que amb la seva vida són testimoni de l’esperit de les Benaurances als nostres dies. El jovent necessita referents propers a ells que els ajudin a copsar la vivència de la fe.

Fa unes poques setmanes coneixia un d’aquests testimonis. M’arribava d’Hondures, país que pateix des de fa anys greus problemes estructurals, de pobresa, corrupció, injustícia i violència. Sofreixen recurrentment atacs letals defensors i defensores mediambientalistes i dels drets humans.

El dissabte 14 de setembre Juan Antonio López era assassinat en sortir de la celebració de la Paraula —de la qual n’era responsable— a la parròquia de San Isidro Labrador de Tocoa. Formava part de Comité Municipal de Defensa de los Bienes Comunes y Públicos de Tocoa i seguint el seu compromís cristià lluità per la preservació de la natura, la casa comuna, i contra el poder devastador de les empreses explotadores de mines.

El Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas d’Hondures (COPINH) ha responsabilitzat el govern de Xiomara Castro d’aquest assassinat, tot exigint justícia per la seva mort, com ho fa des de l’any 2016 amb la de Berta Cáceres, que fou assassinada malgrat la petició de protecció realitzada per l’ONU.

Segurament no ens arriben aquestes notícies ni són conegudes aquestes i moltes altres víctimes de la violència i la injustícia. En tot cas, i així he motivat sempre el meu alumnat, hem de seguir commovent-nos davant d’aquestes situacions vigilant de no caure en el parany d’acabar desdibuixant-les i desatenent-les.

Testimonis com el de Juan López ens fa entendre la benaurança Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel.