Quan som conscients que hem experimentat una agressió sexual, empoderament és el que la nostra veu interna demana a crits. Quan toquem fons, sovint pensem en com i quan dir-ho al nostre entorn més proper; la nostra família consanguínia o aquella família que trobem al camí de la nostra vida i que anomenem amics. Comprendre la rellevància que té el fet de sentir-nos recolzats per la nostra comunitat, és una llampada de llum i esperança; és el primer pas per emprendre aquest viatge costa amunt cap a la nostra sanació interna.

No és casualitat que tant la ciència i la nostra naturalesa humana l’encertin; que l’ésser humà necessita una comunitat per empoderar-se. Quan ets part d’una comunitat, sents que les teves emocions i veu importen, i com a conseqüència, la por disminueix, et sents enfortit, i per miraculós que sembli arribes a sentir que és possible superar aquest trauma, aquesta ferida o record dolorós; arribes a pensar que ets més fort que aquesta ombra que t’ha perseguit durant anys, perquè l’energia de la comunitat de la qual et sents part et recarrega de valentia, seguretat i amor.

En les converses profundes que compartim, en aquesta teràpia que fem junts, sense adonar-nos-en, es dissipen la culpa, la vergonya i la solitud, ens omplim d’empatia, d’amor cap a nosaltres mateixos i, de sobte, comencem a veure més a prop el cim d’aquella muntanya que ens guia cap a la sanació.

Emprendre aquest viatge costa amunt no és fàcil, per això, família i amics, recordeu que sou el recurs d’empoderament número u per omplir-nos de fortalesa, valor, coratge i amor. Tots som agents de canvi, si ens deixem guiar per l’empatia i la nostra humanitat, creant visibilitat i consciència sobre aquesta epidèmia com són les agressions i abusos sexuals, si ens unim com a comunitat podríem contribuir que aquesta epidèmia perdi força i perquè la nostra generació futura pugui respirar un vent de canvi positiu, perquè la nostra societat sigui una mica millor cada dia.