L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) va celebrar dimecres 4 de desembre un acte acadèmic en reconeixement al Dr. Francesc Torralba Roselló, arran de la concessió del Premi Ratzinger 2023. El Dr. Torralba és professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Facultat de Filosofia de Catalunya, ambdues pertanyents a l’AUSP. Ha cursat fins ara els doctorats en Filosofia (UB, 1992), en Teologia (FTC-AUSP, 1997), en Pedagogia (URL-Blanquerna) i en Història, Arqueologia i Arts Cristianes, amb una tesi sobre La façana de la Glòria de la Sagrada Família.

El degà de la Facultat de Filosofia (AUSP), Dr. Ignasi Fuster, va felicitar el professor Torralba pel premi, “atorgat en l’àmbit de la filosofia, reconeixent les seves aportacions en Antropologia filosòfica, ètica i teologia”. “Nosaltres li agraïm la dedicació com a persona, pel seu mestratge i les seves publicacions: també és un alè per a nosaltres per continuar estudiant i pensant, i per viure, perquè per a en Francesc la filosofia és una escola de vida”.

Perfil humà i cristià de Francesc Torralba, a càrrec del Dr. Sergi Gordo

En la seva intervenció, que va titular Dr. Francesc Torralba, premi Ratzinger 2023: un perfil humà i cristià, de repàs a la trajectòria del Dr. Torralba, el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, va recordar que l’amistat que l’uneix amb l’homenatjat es remunta als temps d’estudiants, i concretament va destacar que van compartir un mestre molt estimat i admirat per tots dos, el Dr. Eusebi Colomer, tot un referent de la història de la filosofia.

El Dr. Gordo va dir que “a tots ens honora que un membre de la nostra comunitat acadèmica hagi merescut, atesa tota la seva obra i trajectòria, rebre el reconeixement internacional que porta el nom del papa Joseph Ratzinger”. “El nom de Ratzinger ens remet al diàleg, a les relacions entre la fe i la raó i a la inculturació de la creença cristiana en el món de la racionalitat moderna, eixamplant-la i transcendint la visió positivista de la mateixa”, va afegir.

SERGI GORDO

“El nom de Ratzinger ens remet al diàleg, a les relacions entre la fe i la raó i a la inculturació de la creença cristiana en el món de la racionalitat moderna”

Després de repassar la seva trajectòria acadèmica i bibliogràfica, el bisbe de Tortosa va recordar que el pensament del Dr. Torralba s’orienta cap a l’antropologia filosòfica i la filosofia de la religió. “Emmarcat dins el personalisme contemporani, planteja en la seva obra una anàlisi de les qüestions centrals de la vida humana –sofriment, silenci, vida, mort-, des d’una perspectiva filosòfica que cerca d’integrar la riquesa de l’herència judeocristiana i els corrents filosòfics moderns i contemporanis, amb una atenció preferencial envers Kierkegaard i Nietzsche”, va explicar.

L’activitat filosòfica, entesa pel Dr. Francesc Torralba

A continuació, el Dr. Francesc Torralba va agrair “l’immerescut homenatge” que estava rebent i va voler compartir davant la comunitat acadèmica de l’AUSP com entén ell l’activitat filosòfica. “La filosofia és, abans que res, una passió; un desig, un anhel. No és quelcom que es posseeixi, ni un objecte sota control, tampoc un ésser domesticat. És vida interior que, sobretot, s’expressa com un desig, com un anhel que emergeix de les profunditats, més enllà de la lliure deliberació i del domini de la raó. El que és propi del filòsof és anhelar la veritat, conèixer el que desconeix, travessar el llindar de la ignorància, explorar terrenys vetats al sentit comú”, va argumentar el guardonat amb el Premi Ratzinger 2023. “Quan definim la filosofia com a discurs, com a ciència humana o com a saber teorètic, oblidem l’aspecte més essencial d’aquesta activitat humana. Essencialment és una passió i el filòsof un ésser apassionat que experimenta, amb ardor, el desig de saber”, va afegir.

“L’agulló de la carn del filòsof és el seu desig de saber i mai no s’allibera d’ell mentre visqui. Per això, abans que res, és una activitat patètica que altera emocionalment la persona, que activa en ella una constel·lació de passions, des de l’angoixa fins a l’esperança, passant per la desesperació i el gaudi, passions que operen en la seva activitat racional i que també alteren la seva vida social”, va explicar el professor Torralba. “És una activitat total. No té res d’unidimensional. No es pot fragmentar. El desig de conèixer, d’entreveure l’última veritat de la realitat creix en la mesura en què el filòsof desenvolupa la seva activitat. Amb tenacitat i lucidesa, no solament descobreix respostes, sinó nous interrogants que emanen de les respostes trobades en un procés que no acaba mai”.

“L’activitat filosòfica té una dimensió espiritual i transcendent, encara que no necessàriament religiosa –va continuar-. El filòsof se sent receptor d’una crida que el mou a conèixer, a aprendre, a poder donar raó del que s’esdevé en el món. Explorar el perquè de les coses és consubstancial al seu ésser, fins i tot superior a la seva voluntat. Les preguntes que es formula generen respostes, però les respostes, enlloc d’apaivagar l’ànim interrogatiu, l’exciten encara més, de tal manera que la vocació, al llarg de la seva vida, adquireix més gruix i més amplitud. Al cap i a la fi, el filòsof és un amant de les paradoxes. El que és evident per si mateix no excita la curiositat filosòfica. La paradoxa, en canvi, allò que és sorprenent, estrany, meravellós, és el vertader catalitzador de l’activitat filosòfica. Quan la raó xoca amb un objecte paradoxal, s’activa, comença el seu itinerari filosòfic, amb una única finalitat, tractar de comprendre, dissoldre l’estranyesa”.

Francesc Torralba va citar el filòsof danès Søren Kierkegaard: “La paradoxa és la passió del pensament i un pensador sense paradoxa és com un amant sense passió: un mediocre pensador”. I va dir que, en efecte, “la paradoxa és el motor del pensament. Quan tot es comprèn per si mateix, quan tot és evident, la raó s’adorm. En canvi, quan topa amb allò estrany, amb allò sorprenent, s’activa a la màxima potència, fins i tot, sucumbint al seu propi naufragi. Tractar de comprendre és propi de l’ésser humà, però, freqüentment la raó topa amb un límit que no pot transgredir. Aleshores experimenta la seva pròpia debilitat”.

El Dr. Francesc Torralba va resumir el que realment interessa al filòsof: “la veritat i, sense aquesta passió per la veritat, no és possible la filosofia. La veritat no es posseeix com es posseeix un objecte, una propietat o una cosa. Es  pot, com a molt, entrellucar. Tot filòsof porta, en el més ocult del seu cor, un escèptic en el sentit més genuí del terme, un cercador. El filòsof aspira a conèixer el que són les coses en si mateixes, el que és l’amor, l’amistat, la mort, l’origen i el fi. Sap que els seus coneixements són limitats; és conscient dels seus límits i desitja transcendir-los, travessar-los per hostatjar més camp, per a poder eixamplar la seva ment i la seva visió de la realitat”. I va afegir: “La filosofia és el que permet a la persona ser lliure, conscient del seu destí i de conduir la seva pròpia vida d’una manera autònoma, en el sentit de ser autènticament senyora dels seus propis actes. La set filosòfica és de naturalesa elemental, es troba profundament arrelada en el cor de l’ésser humà, es fonamenta en la tasca humana de penetrar, mitjançant el coneixement, en la realitat”.

FRANCESC TORRALBA

“La filosofia és el que permet a la persona ser lliure, conscient del seu destí i de conduir la seva pròpia vida d’una manera autònoma, en el sentit de ser autènticament senyora dels seus propis actes”

“L’experiència de la mancança, del no saber, de la indigència és el motor principal de l’activitat filosòfica. El filòsof es reconeix com a un ignorant, com algú que no sap, però que desitja saber. Aquesta consciència de la mancança és la vertadera causa eficient de l’activitat filosòfica, el que posa en moviment al pensador. Per això, al filòsof li són inherents dues virtuts: la humilitat, d’una banda, que el faculta per a reconèixer els seus límits i l’esperança, de l’altra, que l’obre a la fe en el coneixement”, va concloure.

Intervenció del Dr. Joan Planellas

El Dr. Joan Planellas, Vicegran Canceller de l’AUSP i arquebisbe de Tarragona, va cloure l’acte fent una referència al cèlebre discurs de Benet XVI a Regensburg. Va recordar que hi ha “la necessitat d’una raó àmplia per poder valorar que les ciències humanes, i en concret la mateixa teologia té una base científica, i per tant té rang d’universitària”. “No podem circumscriure la ciència merament a la ciència empírica, reivindicació de la raó, perquè una cosa és la saviesa del text i una altra la del context”, va dir el Dr. Planellas, que va recordar que hi ha una base científica en les grans preguntes de l’home.

El Vicegran Canceller de l’AUSP va glossar la intervenció del Dr. Torralba i, concretament, va dir, li havia fet pensar tot el discurs en els pensaments de Sant Agustí, en el seu llibre sobre la Trinitat, “una obra que va anat investigant durant 15 anys i que al final l’acaba dient que l’obra és inacabada”. “La realitat de Déu va més enllà del pensament que puc tenir, i el pensament va més enllà de les paraules que puc dir sobre Déu. Aquesta idea de Déu la posem en paraules i quedem molt limitats, però malgrat tot les hem de dir per no quedar callats. Necessitem parlar, malgrat no trobem les paraules adequades”, va afirmar l’arquebisbe de Tarragona.