Maria visita Elisabet, Jesús visita Joan. El Nou Testament visita l’Antic, la joventut espiritual de la Mare de Déu, joventut espiritual adquirida per la fe en el Fill etern del Pare, rejoveneix l’esperit ancià de la santa esposa del sacerdot de l’antiga Aliança.

En aquest diumenge, es dona una sèrie d’admirables paradoxes. En un món d’homes, les dones marquen l’inici de la salvació universal. En un món de paraules i rituals, el Verb etern del Pare no emet cap so ni cap discurs, però disposa els esperits per rebre l’Evangeli etern de la misericòrdia divina. En els llocs més recòndits d’un imperi que s’estava enfortint i autoreferenciant, es prepara la profecia de la Nova Aliança, que procedirà a obrir els horitzons d’un poble zelós de la seva pròpia identitat religiosa i moral.

Dones, silencis eloqüents, obertura de mentalitat i mirada religiosa... Admirable paradoxa, la de la salvació divina. Déu, immens, esdevé circumscrit perquè els nostres valors es redimensionin a la llum de la immensitat divina. Déu Fill, Paraula eterna del Pare, esdevé home incapaç de parlar perquè el món aprengui el nou llenguatge de la caritat íntima i inefable de la Trinitat divina. Llum de Llum, la fosca en la qual romania espiritualment la humanitat arribava a la seva fi per la senzilla obra de misericòrdia corporal de Maria, sempre Verge i santíssima Mare de Déu.

Però si és sorprenent i transformadora l’obra de la salvació en les persones de Maria i Elisabet, més encara ho són els missatges que s’intercanvien. En l’evangeli d’avui, només sentim les paraules de l’anciana Elisabet, però plenes de misteri i sentit sobrenatural. Són una doble benedicció a la mare i el Fill, inspirada en les benediccions bíbliques a les jutgesses Jael o Judit, que segueixen la més fina espiritualitat dels Pares (i Mares) de la fe, valentes campiones de la fe de l’únic Déu, vivent i veritable (Jt 5,24; Jdt 13,18). Són estupor i humilitat que Elisabet expressa, bo i oferint la definició del misteri que s’ha produït en la regió muntanyosa d’Ain-Karim: la mare del nou rei d’Israel visita una serventa, i el fill no-nat, que es dirà Joan, se’n fa un ressò místic. El fill experimenta la presència del Fill, com les mares experimenten la moció de l’Esperit Sant respectivament. Finalment, són benaurança, anticipació de la benaurança que Crist ve a portar al món.

Música, estupor, fe i profunda contemplació enmig d’un món en canvi. Són la perfecta icona dels nostres temps. Joiós Advent i propícies festes de Nadal!