“Mireu al cel, quina estrella!…”
És la dels Mags d’Orient.
Quina llum més intensa i bella!
És la que ens porta a tots a Betlem.
Què hi ha passat a Betlem?, digueu-me.
Quin fet, que no el sapiguem tots?…
“Ha canviat el rumb de la Història,
Déu ja és del nostre món!”
Per anar cap a Betlem,
no cal caminar massa.
Cal alçar els ulls al cel
i veure on l’estrella ens marca.
Betlem és cada casa, és cada tros de món.
Jesús hi és present i espera
que hi arribem plens de goig
per oferir a qui demana: germanor i amor.
En aquell que ho necessita,
Jesús petit hi és present
i s’il·lumina la nostra estrella
cada cop que fem el bé.
No busqueu Jesús al cel,
que també, com Déu hi és.
Hem de cercar-lo a la terra,
en tants portals de Betlem.
N’hi ha que són llàgrima viva,
per la guerra i el dolor.
Que mai passi que se’ns oblidi
que allà també ha nascut el Senyor.
Que les nostres estrelles no deixin mai de brillar.
Voldrà dir que, a la terra,
els homes sabem estimar,
per damunt de l’odi i la guerra.
Gràcies, Senyor, per l’estrella,
que a tots ens has donat…
Elles fan la nit més bella
i el firmament tot platejat.