Un element que apareix en la Litúrgia d’aquests dies de Nadal és la paraula “avui”, en llatí hodie. Tant en els textos eucològics menors (les oracions) i majors (els prefacis) de l’Eucaristia, com en les antífones menors (si acompanyen els salms) i majors (si acompanyen els càntics evangèlics) de l’Ofici Diví apareix aquest terme. En la Solemnitat del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist es repeteix amb insistència vint-i-sis vegades. En les quatre misses de Nadal ens adonem que surt onze vegades i en l’Ofici Diví surt quinze vegades. Trobem aquest hodie en antífones, salms, responsoris, oracions, prefacis, textos bíblics i, fins i tot, en els textos patrístics. I no només apareix el dia de Nadal, també en la Solemnitat de la Mare de Déu, en la Solemnitat de l’Epifania del Senyor i en la Festa del Baptisme del Senyor. Com també per Pasqua, l’Ascensió i en altres festes de l’Any Litúrgic.
De fet, segons Rubén M. Leikan, les antífones que comencen amb l’hodie són imitació d’una forma molt comuna en la litúrgia bizantina. Algunes segueixen un model bizantí de finals del segle V i foren traduïdes del grec al llatí cap al segle VI.
Fixem-nos en alguns d’aquests textos. L’antífona de l’invitatori de l’ofici del 24 de desembre, que és la mateixa que l’antífona d’introducció de la missa vespertina de la vigília, canta: “Avui sabreu que el Senyor vindrà a salvar-nos i demà veureu la seva glòria.” Una de les dues antífones d’introducció de la missa de la nit de Nadal canta: “El Senyor m’ha dit: avui t’he engendrat.” Una de molt interessant és l’antífona major que acompanya el Magníficat de les II Vespres del dia de Nadal. Mereix la nostra atenció. “Avui ha nascut el Crist; avui ha aparegut el Salvador, avui els àngels i els arcàngels canten a la terra; avui els justos exulten i diuen: Glòria a Déu a dalt del cel.” És com el cim de la poesia bizantina en la utilització de l’hodie.
Com podem veure, aquesta insistència en la paraula hodie (“avui”) no té una finalitat purament estilística, ni retòrica. És una paraula plena de sentit i carregada d’un pensament teològic. Qui millor ha escrit sobre aquest terme és el monjo Odo Casel, el qual la va trobar en la seva abadia de Maria Laach i podria sintetitzar tota la seva obra. Segons Casel, amb aquest “avui” se’ns fa present, se’ns recorda i se’ns fa celebrar el Misteri Pasqual, aquí i ara per nosaltres en el misteri del culte (hic et nunc pro nobis). No es tracta d’una repetició d’un mateix fet històric, per altra part impossible metafísicament parlant. Estem en l’àmbit místic-sacramental. Nosaltres, gent del segle XXI, que celebrem Nadal, encara que estiguem lluny en el temps i l’espai dels fets originaris, ens fem contemporanis dels misteris celebrats. Les accions de Crist es fan objectivament presents amb la seva realitat suprahistòrica en qualsevol temps i lloc.
