La festa dels Reis Mags enlluerna els més petits i ens fa somiar als grans. L’evangelista Mateu ens ofereix el relat amb tota senzillesa. La litúrgia de l’Església celebra l’Epifania del Senyor, la manifestació de  Jesús a tota la gent, una llum que brilla per a tothom. L’Estel que va guiar els Mags a Betlem és el símbol d’aquesta llum que resplendeix en el món i que vol il·luminar la vida de la humanitat. Els Mags són símbol de l’home que cerca, com nosaltres, perquè experimenten que els regals materials no són capaços d’omplir el gran buit que hi ha al cor de l’home.

I aquells bons mags es van posar en camí; van deixar la comoditat del seu Orient per buscar un estel que pogués donar llum i marcar-los el camí en la vida. I la van buscar i la van seguir amb obstinació, sense desanimar-se perquè s’amagués o perquè no es trobés a Jerusalem; sense desanimar-se per la fredor d’Herodes i dels que devien conèixer el lloc del nadó. Fins que amb una alegria immensa van veure que l’estel beneït s’aturava allà, al costat de Maria. En els Mags d’Orient apreciem els éssers humans de bona voluntat que cerquen honestament la veritat i la vida. Els Mags són cercadors animats per un desig de plenitud.

El Papa ens convida a seguir l’exemple dels Reis Mags, als quals l’Evangeli descriu sempre en moviment. No es van limitar a mirar-lo, no van pregar per compromís i van marxar, sinó que el van adorar, van entrar en una comunió personal d’amor amb Jesús. Després li va oferir or, encens i mirra, els seus béns més preuats.