A l’àrea i recinte de la catedral de Tarragona hi trobem el Museu Bíblic Tarraconense i el Museu Diocesà, impulsats i dirigits per Andreu Muñoz Melgar, doctor en Arqueologia Clàssica. Des del punt de vista arqueològic, els diferents nivells del subsòl ens ofereixen un recorregut per dos mil anys d’història. El gran mur perimetral del recinte de culte imperial de Tàrraco ens permet connectar el temple d’August, l’actual catedral d’origen medieval i un refugi antiaeri de la guerra civil espanyola.

A Tarragona hi trobem les nostres arrels cristianes. Així ens ho evidencien la probable acció missionera de l’apòstol Pau i la documentació dels primers màrtirs cristians de la península Ibèrica: el bisbe de Tàrraco, Fructuós, i els seus diaques Auguri i Eulogi.

En l’època tardoromana l’Església de Tarragona va esdevenir seu metropolitana de la Província Tarraconense i, com a tal, va ser dinamitzadora dels molts Concilis provincials i alguns dels seus bisbes van ser designats com a legats del Papa per a les províncies hispàniques. El patrimoni documental, artístic i arqueològic paleocristià que la ciutat ha llegat és, en el seu conjunt, el més notable de tota la península Ibèrica.

L’arquebisbat de Tarragona, amb la col·laboració de les universitats, les administracions, empreses i fundacions, treballa per protegir, historiar, museïtzar i divulgar aquest patrimoni que ens parla de la nostra història i de les nostres arrels. Un patrimoni que encara no és prou conegut i que val la pena ajudar a descobrir. Aquesta setmana, a Catalunya Cristiana, us fem avinent un bocí d’aquesta història.