L’any 259, Tarragona era part clau de l’Imperi romà sota el govern dels emperadors Valerià I i Gal·liè, l’anomenada Hispània Citerior. El 16 de gener d’aquell any, l’ordre de perseguir cristians, seguidors d’una religió considerada il·legal aleshores, va dur a arrestar el bisbe tarragoní Fructuós —també dit Fruitós— i els seus diaques, Auguri i Eulogi. Els van tancar a la presó i, cinc dies després, els van portar davant del governador, els van jutjar i condemnar a la crema, que es va fer aquell matí a l’amfiteatre. A la nit, la comunitat cristiana va anar-hi a recollir totes les restes que van poder, per donar-los una digna sepultura. En algun lloc a la vora del riu Francolí, van pregar per les tres ànimes que ja feien al cel.

Sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi són els tres primers màrtirs cristians documentats de la península Ibèrica.