Sóc un polític cristià però no un cristià que fa política. Així s’ha definit Oriol Junqueras, president d’ERC, durant el debat organitzat per la Fundació Joan Maragall. Juntament amb l’exministre socialista Joan Majó, han debatut sobre fe i política. L’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna s’ha omplert de gom a gom per escoltar la seva reflexió. Després d’unes breus paraules inicials de l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, els dos ponents han explicat la seva vivència de fe i com ha influït la seva vida política.

Els dos polítics, per bé que socialdemòcrates, tenen recorreguts vitals diferents. Majó, ministre d’Indústria entre el 1985 i el 1986, ha relatat la seva experiència de compromís cristià contra el franquisme. “Pertanyia a l’anomenada ala cristiana del socialisme“, ha afirmat. En canvi, Junqueras té una aproximació a al fe molt més familiar, com ell mateix ha explicat. “He viscut la fe com una experiència quotidiana de la meva mare i la meva àvia“, ha dit.

Els dos han coincidit que allò en què més influex la fe cristiana en la política és en la defensa d’uns valors universals d’inspiració cristiana. En aquest sentit, Majó ha destacat que la majoria de constitucions recullen uns principis generals i uns valors que són pràcticament els mateixos que els del cristianisme. Tanmateix, alerta: “Els valors són cristians però el sistema no és cristià perquè és un sistema hipòcrita.”

Tots dos han defensat que es pot ser d’esquerres i catòlic. “El que no accepto és algú que digui que és de dretes perquè és cristià”, ha dit amb contundència Majó.