Fa deu anys de la mort de Rosa Deulofeu, la qui fou carismàtica delegada de Pastoral de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona fins al moment de la seva mort, el dia 5 de gener del 2004. Era la vigília de la Nit de Reis i Rosa Deulofeu tenia 45 anys. Amb motiu de l’aniversari, com cada any, tindrà lloc una eucaristia pel seu sufragi, el dimarts 7 de gener a les 19 h, a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona (metro líniea 3, parada Liceu).
Uns amics de Rosa Deulofeu, gent que va compartir amb ella moments diferents, moments de fe, de treball, de convivència personal, gent que es va sentir estimada per ella, van constituir l’Associació Amics de Rosa Deulofeu el 12 de novembre del 2007. Des de l’Associació s’impulsa el procés de beatificació. Aquest desembre passat, amb motiu de l’Advent, l’Associació ha publicat un recull de comentaris a les lectures dels diumenges d’Advent i següents de l’any 2003-2004, escrits per Rosa Deulofeu i que van ser publicats al Full Dominical de l’arquebisbat de Barcelona.
Primera etapa
Rosa Deulofeu González va néixer a Barcelona el 29 d’abril del 1959. Va créixer en el si d’una família cristiana, una família que vivia profundament la seva fe participant en les activitats de la parròquia i dels moviments de la seva època. No és estrany, doncs, que als 22 anys entri en contacte amb el grup Clara Eulàlia, un grup d’Església de la diòcesi de Barcelona, per fer el seu discerniment vocacional.
La Rosa és una dona que cerca profundament ser fidel a la crida de Déu. Per això, al final dels anys vuitanta, uns anys molt importants per a ella, uns anys en què es concretarà la seva vocació de servei a l’Església diocesana en l’evangelització dels joves, va iniciar el seu treball en el camp de l’educació en el lleure des del Moviment de Centres d’Esplai Cristians. Dins d’aquest moviment desenvoluparà primer el càrrec de secretària general i uns anys més tard ocuparà la presidència de la Fundació Pere Tarrés.
Delegada de Joves
En aquesta mateixa època, l’aleshores arquebisbe de Barcelona, el cardenal Ricard Maria Carles, li planteja ser delegada de Pastoral de Joventut de la diòcesi. Durant un temps va compaginar les dues responsabilitats, però va decidir deixar la presidència de la Fundació Pere Tarrés per dedicar-se plenament als joves i impulsar la pastoral juvenil.
La seva participació en l’organització dels Aplecs de l’Esperit serà molt important, sobretot en l’Aplec de l’Esperit de Manresa. Aquesta serà l’arrel dels tretze anys de treball a la Delegació de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona, uns anys que seran fecunds i en què assumirà la secretaria del SIJ, el Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears.
Durant la seva tasca com a delegada va crear l’Escola de Pregària de Joves a la Catedral, va iniciar el moviment d’Acció Catòlica General, el Moviment Cristià de Joves. Va participar en el programa de Ràdio Estel Mar de Claror.
Malaltia i mort
Una de les darreres tasques en què va poder participar activament va ser en la preparació de la trobada amb el papa Joan Pau II, del 3 al 5 de maig del 2003, amb els joves de la diòcesi, a la base de Cuatro Vientos, a Madrid. Tornant de Madrid, les manifestacions de cansament físic van aconsellar recórrer immediatament a l’Hospital de la Creu Roja. Li van diagnòsticar un càncer als pulmons que la va portar a la mort. En saber el diagnòstic, va dir: “No em fa por morir, sé que aniré cap a Déu; però sí que em fa por el sofriment.” La Rosa veu la mort propera i per al seva fe l’accepta com a voluntat de Déu.
Malgrat que aquest moment de la seva vida va ser dur, la Rosa va saber donar sentit a la seva nova situació i mai no va perdre el somriure als llavis. Una tarda del mes de gener, ingressada a l’Hospital de Barcelona, tot just acabant de pregar el Parenostre, va morir. Fou enterrada el dia 7 de gener a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, on el seu germà era rector.
