L’acció social des de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social a Catalunya. Així es titula un estudi dirigit per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu (Universitat de Barcelona) i la Càtedra d’Inclusió Social (Universitat Rovira i Virgili).

El treball s’acaba de presentar oficialment al CaixaForum de Barcelona. La recerca, on han participat més de quaranta entitats cristianes de Catalunya, ha estat promoguda per la Xarxa d’Entitats Socials d’Església. A més, ha rebut el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona. Els resultats han estat recollits en un llibre publicat per l’Editorial Claret.

Enric Benavent i Marina Aguilar, membres de l’equip investigador de la Fundació Pere Tarrés, expliquen que la recerca ha estat plantejada en dues fases. “La primera està basada en una metodologia qualitativa. Durant l’any 2013, es van fer entrevistes en profunditat i tallers en els quals van participar més de quaranta entitats de tot Catalunya“, ha informat Marina Aguilar, tècnica de recerca de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés. Aquesta primera fase s’ha centrat en els objectius següents: “Conèixer de què estem parlant quan fem servir l’expressió entitats socials d’Església, en quins elements es concreta la seva contribució social i quins són els seus reptes de futur.”

Aquests propòsits conformen les bases per desenvolupar una segona fase de la recerca que es realitzarà durant l’any 2014 i que tindrà com a missió quantificar la contribució social d’unes tres-centes entitats.

A partir de l’estudi, Enric Benavent constata els diferents trets que caracteritzen les entitats socials d’Església: “Aquestes entitats no fan proselitisme ni un anunci explícit de l’Evangeli en la seva actuació social. Això no obstant, s’hi palesa una preocupació per ser fidels als valors i als principis que els han inspirat.” Una altra particularitat és “la manera de fer pròpia, que matisa l’acció social”, i que es tradueix en “la inquietud per les necessitats no materials de les persones ateses”. I una tercera és que “al darrere de tota entitat social d’Església hi ha una comunitat (parròquia, moviment…), un grup de persones creients que fan una activitat lligada a una determinada opció de vida”.