L’Església i els cristians afronten els temes opinables amb voluntat de diferenciar-los d’allò que és essencial en l’evangeli, el Magisteri i la doctrina. Aquesta ha estat la idea principal expressada aquest dilluns pels 4 participants en el Mirador de l’actualitat, dins el programa El primer cafè de Ràdio Estel. Davant la posició majoritària a favor d’una votació en què els ciutadans decideixin si volen que Catalunya sigui un estat i, si és així, si opten per la independència, el portaveu del col•lectiu de Cristians pel Dret a Decidir, Eduard Ibáñez, ha dit que l’acte convocat per diverses entitats per a aquest mateix dilluns a Barcelona es fonamenta precisament en valors propis del cristianisme. “El que diem és que ens sentim guiats per la Doctrina Social de l’Església, un factor clau per als cristians a l’hora de guiar-nos i interpretar la realitat social”, ha assegurat. En aquest sentit, Ibáñez ha recordat que “l’Església és molt clara quan diu que les nacions tenen uns drets, com les persones, i entre ells el de l’autodeterminació, que vol dir que, quan una nació aspira a decidir sobre un determinat estatus polític, això s’ha de respectar, com diu la Doctrina Social de l’Església des de fa temps”. Com a conclusió, el també director de Justícia i Pau a Barcelona ha afirmat que “tot això és aplicable a Catalunya perquè clarament és una nació”.
Carles Armengol, secretari general adjunt de l’Escola Cristiana de Catalunya i membre del Grup Sant Jordi pels Drets Humans, s’ha expressat en aquesta mateixa línia, i ha defensat una separació clara entre el debat sobre la independència i el del dret a decidir. “En el tema de la independència o no, es tracta d’una opció política legítima en què els cristians es poden posicionar en un sentit o en un altre, sempre que es defensin les opcions de manera pacífica i democràtica, com han dit els bisbes de Catalunya. Si nosaltres ens movem per fer aquest acte, és precisament per la nostra tradició cristiana, perquè la qüestió del dret a decidir ja no és tan opinable”, ha explicat Armengol.
En canvi, el doctor en filosofia Lluís Pifarré ha qüestionat fins i tot el dret a decidir, i l’ha qualificat de discutible. Pifarré ha dit que “un cristià, d’acord amb la seva llibertat, pot estar a favor o en contra del dret a decidir”, i ha afegit que “no es poden posar els cristians com a pantalla per defensar aquest plantejament”. En aquesta línia, el professor ha conclòs que, “si qualsevol persona actua lliurement en aquells temes opinables, cal que cadascú opini d’acord amb la seva cultura i la seva formació, perquè tot això, més que un problema cristià, és polític”.
També ha participat en el col•loqui d’aquest dilluns a Ràdio Estel Giorgio Chevallard, membre de l’Associació Cultural Charles Péguy, que ha dit que no s’hauria d’haver arribat a la situació actual a Catalunya. Chevallard, italià de mare catalana, ha assegurat que “la unitat es pot construir pel poder, obligant a estar junts com es va fer en el franquisme, com també per interès, d’acord amb el que expressen de vegades els empresaris, o bé per amor”. Giorgio Chevallard ha comentat, en aquesta mateixa línia, que “el problema és que caldria buscar una unitat per amor, perquè és cert que Madrid emprenya molt, i potser només s’hauria de canviar el títol cinquè de la Constitució per trobar-hi un encaix de Catalunya”. Dins la seva anàlisi de la situació actual, ha apuntat que “els catalans tenim raó quan ens queixem”, alhora que ha aclarit que “això no vol dir que hàgim de trencar i separar-nos perquè, a més, cal tenir en compte que també s’ha fet els últims 30 anys, a Catalunya, una política de separació”.
L’acte dels Cristians pel Dret a Decidir s’ha programat per a aquest dilluns a les 19.30 h. al CaixaFòrum, a l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia número 6 de Barcelona. Hi ha un espai de diàleg sobre la Doctrina Social de l’Església amb el teòleg Xavier Morlans l’expresident del Parlament Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir; la teresiana Victòria Molins i el periodista Miquel Calçada, comissari de la commemoració del Tricentenari. També es va preparar un audiovisual sobre el pensament de diversos intel•lectuals i eclesiàstics catalans i sobre el magisteri eclesial del segle XX al voltant dels drets dels pobles i de les nacions, i també s’inclou una part musical amb el cantant Natxo Tarrés. La dibuixant Pilarín Bayés ha donat igualment suport a la iniciativa amb una il•lustració.
Es pot escoltar aquí tot el col·loqui (a partir del minut 26’30”).
