«Afinant un somni» és un grup interparroquial de música de Sabadell

Són joves de diverses parròquies de Sabadell. Comparteixen la fe i la passió per la música. Per això han decidit crear un grup interparroquial amb vocació d’orquestra que es fa dir «Afinant un somni». En formen part Jordi Macià, com a baixista; Roser Garcia, flauta travessera; Gemma Segura, teclista; Esther Gorriz i Èric Mas, percussionistes, i Gemma Torrent, cantant. Compta també, entre els seus components, amb un capellà, Mn. Txema Cot, vicari de Mare de Déu de Gràcia, Santíssima Trinitat i Sant Feliu. El pròxim concert d’«Afinant un somni» serà el 31 de juliol a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Pocs dies després, el 2 d’agost, tocaran a Piera.

Quin és el vostre somni amb aquest grup?
D’una banda, tenir un espai de creixement musical, de passar-ho bé i d’aprendre i, de l’altra, servir l’Església i la comunitat en què vivim. En concret, les celebracions, les trobades parroquials…

Què voleu oferir amb les vostres cançons?
Amb un primer grup de cançons intentem oferir un espai de sensibilització, obertura al canvi i reflexió cristiana, i amb un segon grup, una mica d’esbarjo i diversió.

Un dels objectius és rejovenir la música cristiana?
No, de moment, no. De fet, aquest segon grup de cançons són part del repertori sense missatge cristià. Fem versions de tot tipus. L’objectiu és créixer com a músics i estar al servei del que faci falta, vivint la música que toquem.

Us atreviu a definir-vos musicalment?
Tenim una mica de vocació d’orquestra, que toquen des de rock, pop, balades, ska, bossa, folk, rumba… Això fa encara més difícil el treball musical, perquè si et quedes amb un estil, ja el perfecciones, i això és complicat sobretot per a la cantant. També és veritat que com que tots som de parròquia i ja fa anys que ajudem amb la música a missa, les cançons amb les quals ens sentim més còmodes són, precisament, les de missa, però sempre amb el nostre toc personal.

El fet de ser un grup interparroquial us tanca portes?
No, de fet, un dels concerts més importants que hem fet ha estat en una trobada de colles de diables de Sabadell, el Cebafoc. Ens van convidar per tocar abans del correfoc, mentre sopaven, i vam tocar les set o vuit peces que teníem més treballades en aquell moment.

Per a vosaltres, hi ha moltes diferències entre tocar a missa i fer un concert?
Doncs sí! Són contextos i formats diferents. A missa no deixa de ser un servei i en un concert seria més una expressió artística. A missa ens sentim més còmodes perquè és el que hem fet tota la vida. És com si arribéssim i engeguéssim el play. En canvi, un concert, sobretot ara que estem als inicis, ens suposa més hores de preparació.

Quines són ara les vostres aspiracions?
Continuar, consolidar el grup i que sigui una porta oberta per a més gent. Posats a somiar, ens imaginem que se’ns afegís una coral o un grup de batucada o una orquestreta tipus «El príncep d’Egipte» i fem un musical… Tot, sense deixar de somiar!

Us podeu descarregar l’entrevista en format PDF en català i castellà