Com cada any, amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, la cita obligada va ser la missa presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach a l’emblemàtica basílica de la patrona de la ciutat, de l’arquebisbat i de la província eclesiàstica de Barcelona. Els bisbes de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, i de Terrassa, Josep Àngel Saiz, van concelebrar la solemne Eucaristia, juntament amb els bisbes auxiliars Sebastià Taltavull i Salvador Cristau, i un gran nombre de preveres, encapçalats pel nou rector de la Mercè, Joan Martínez Porcell.
També com cada any, hi havia un gran nombre de polítics, encapçalats pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, juntament amb militars i altres autoritats de la ciutat. La cridòria de les persones que protestaven a la plaça de la Mercè servia també per recordar que la crisi econòmica i les seves conseqüències no milloren malgrat les previsions optimistes d’alguns governants.
«La presència dels cristians en la societat està amarada d’amor a les persones i a les institucions. El nostre amor al país i a la ciutat forma part de l’amor al proïsme, però no només en la seva dimensió individual, sinó també en la seva realitat social.» El cardenal Martínez Sistach es referia d’aquesta manera a l’aportació que el cristianisme ha fet i fa a la nostra societat, a l’estil de la presència solidària de Maria que, en les noces de Canà, no va defugir la dificultat dels esposos quan es va acabar el vi. «Per a Maria no era vàlida aquesta actitud tan poc humana i cristiana que expressen aquestes paraules: “No és el meu problema.” La solidaritat no permet dir aquestes paraules, perquè les necessitats i els problemes dels altres són també les nostres necessitats i els nostres problemes en força mesura.»
I el cardenal Martínez Sistach va convidar tots els presents a estar més oberts a l’Àfrica per tal d’ajudar al seu desenvolupament económic, i també a les persones empresonades, seguint l’exemple de l’orde mercedària i de la Mare de Déu de al Mercè. «La presó és dins de la ciutat», va recordar el cardenal, «però està poc present en la vida de la societat». «La presó», va prosseguir, «té sentit quan, afirmant les exigències de la justícia i reprovant el delicte, serveix per renovar l’home, canviar de vida i integrar-se amb plenitud a la societat».
Al final de la missa, es van cantar els goigs a la Mare de Déu de la Mercè i les autoritats van pujar al cambrir a venerar-la.
