El Vaticà ha presentat l’informe final de la visita apostòlica als instituts de vida consagrada de les religioses als Estats Units.
El prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, el cardenal Joao Braz de Aviz, ha explicat que aquesta visita va ser motivada perquè la vida religiosa als Estats Units experimentaven reptes difícils. La intenció era conèixer més profundament l’aportació de les dones religioses a l’Església i la societat, així com les dificultats que posaven en perill la qualitat de la seva vida religiosa i, en alguns casos, l’existència mateixa dels instituts.
“Som conscients”, ha dit el cardenal, que la visita apostòlica “va ser vista amb aprensió per algunes religioses, així com la decisió d’alguns instituts de no col·laborar plenament. Per a nosaltres va ser motiu d’amargor, però aprofitem ara per expressar la nostra voluntat d’establir un diàleg respectuós i fructífer amb els instituts que no van cooperar plenament amb la visita”.
El cardenal ha revelat que el Papa ha demanat al seu dicasteri que actualitzi el document curial Mutuae relationes, relatiu a la col·laboració entre bisbes i religiosos, “segons la voluntat de l’Església de promoure la comunió eclesial que tots desitgem”. I ha subratllat la seva alegria per les moltes i recents declaracions de Francesc sobre la contribució indispensable i singular de les dones en la societat i en l’Església: “Us asseguro que aquesta congregació es compromet a col·laborar perquè la determinació de Francesc que el ‘geni femení’ trobi expressió en els diferents llocs on es prenen decisions importants. Continuarem treballant perquè les religioses competents participin activament en el diàleg eclesial pel que fa al possible lloc de la dona allà on es prenen decisions importants, en els diferents àmbits de l’Església.”
L’informe final d’aquesta visita es pot consultar aquí (PDF)
De la seva banda, la directora de la visita apostòlica als Estats Units, sor Mary Clare Millea, ha comentat que la visita havia proporcionat moltes oportunitats “per a la reflexió, el diàleg i la comunió entre les religioses, així com amb els pastors de l’Església i els fidels laics”. Segons aquesta religiosa, les superiores de les congregacions, incloent-hi les que inicialment s’havien oposat a aquesta iniciativa, “van estar d’acord en què el procés ha donat resultats positius sorprenents: la confrontació honesta amb el poder transformador de la Paraula de Déu, les converses espirituals profundes amb les nostres germanes sobre la vida, el testimoni i el missatge de les nostres fundadores i fundadors, l’aprofundiment en els documents de l’Església sobre la vida consagrada, l’increment de la solidaritat entre les religioses i el desig renovat d’anar més enllà de les actituds que ens impedeixen entrar en comunió, una meravellosa gratitud expressada a les religioses pels bisbes, clergues i laics…”.
