Portar la pregària als qui pateixen. Aquesta és la intenció de Migra Studium i de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants que van organitzar una vetlla de pregària davant del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona aprofitant que l’Església celebrava la Jornada Mundial de les Migracions. Entre les entitats convocants hi havia Càritas, Cristianisme i Justícia, les delegacions diocesanes de Pastoral Social i Pastoral Obrera i també la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
El dissabte 17 de gener a les set del vespre més d’un centenar de persones es van trobar davant del CIE. Una part de la gent estava asseguda a la calçada, uns altres portaven uns cartells tot reflectint els sentiments dels interns: engany, llàgrimes, angoixa, soledat, violència… Allà van recitar poemes, van llegir textos de l’Antic Testament, de l’Evangeli i de l’Alcorà. Al seu davant s’alçava el centre on centenars d’immigrants estan internats sense haver comès cap delicte. En efecte, són una excepció en el sistema constitucional espanyol: estan privats de llibertat per haver comès una falta administrativa consistent a no tenir els papers en regla.
Emotivitat i pregària
L’edifici és imponent. Parets de cinc metres rematades amb una xarxa de filferro i càmeres de vigilància cada 2 metres. A la porta, un desplegament policial si més no sorprenent: quatre furgonetes dels Mossos d’Esquadra i agents antiavalots. Els policies esguarden, a pocs metres de distància, com els congregats llegeixen les experiències de vuit dels interns. Intercalats amb moments de silenci, els cristians resen. Ressonen les paraules del Deuteronomi: «No violis els drets de l’immigrant, recorda que eres esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te’n va alliberar.» Ningú no pot deixar de preguntar-se què pensen els uniformats que custodien el CIE i l’encerclen per «protegir-lo» dels perillosos «missaires».
L’escena impressiona. Ja és negra nit quan comença la vetlla i el fred fa baixar les temperatures fins als 4 graus. Tres músics amenitzen la trobada amb cants mentre alguns dels voluntaris que visiten assíduament el CIE expliquen les històries dels interns. Com la d’un marroquí de 21 anys que pateix una malaltia mental i que fa pocs dies es va autolesionar perquè el visités un metge, ara està tancat a la cel·la d’aïllament. Un altre, nascut a Sierra Leone, ha estat tres anys a la presó i així que en va sortir el van internar al CIE, els voluntaris són les primeres persones que el visiten en tres anys, no coneix ningú a Espanya i està totalment sol. Com recorden des de les entitats cristianes, «els mateixos interns expressen sovint com els ajuda la fe i la pregària per suportar una situació tan dura».
Enmig de la vetlla, la porta del CIE s’obre per deixar entrar-hi un cotxe de la Policia Nacional, els encarregats de gestionar el centre en nom del Ministeri de l’Interior. Arriba la remor de la conversa dels policies quan entren i s’entreveuen les llums de l’interior de l’edifici. Sembla que hi hagi una distància abismal entre els congregats i el CIE. Finalment, tothom encén unes espelmes que porten escrits en un paper els noms d’immigrants que estan tancats allà. Amb les llums pampalluguejant, resen en veu alta el Parenostre. Un no pot deixar de notar la diferència amb la visita d’un grup de diputats del Congrés el 29 de gener de l’any passat. El gran desplegament mediàtic i televisiu d’aquella visita política contrasta amb la solitud informativa d’una vetlla de pregària en un vespre gèlid.
El director de Migra Studium, Luis Muñoz, es mostra molt satisfet per la resposta de la gent i no descarta repetir l’experiència l’any vinent. La iniciativa sorgeix aprofitant les paraules del papa Francesc sobre la immigració i la crida d’anar «a les perifèries». Muñoz constata també que el reglament sobre els CIE que va aprovar el govern espanyol el març de l’any passat no s’està complint en la seva integritat. «Hem notat petites millores com ara la reforma de les sales de visita però més que gràcies al Reglament és gràcies al nou director que hi ha des de fa un any i que ens ha facilitat una mica la nostra tasca», conclou Muñoz. Des de Migra Studium també alerten que els atemptats de París poden repercutir negativament sobre les polítiques migratòries. «Es barreja immigració, religió i terrorisme i ens temem passos enrere com ara tornar a controlar les fronteres nacionals», lamenta el seu director.
