«El Fill de l’Home no ha vingut a ser servit, sinó a servir.» Heus aquí l’essència del ministeri diaconal: ministeri de servei a la caritat, a l’altar i a la Paraula de Déu. Amb la consciència clara que el diaconat és sobretot una vocació de servei, el diumenge 22 de març, Dia del Seminari, seran ordenats diaques a la basílica de la Sagrada Família Marc Labori i Melcior Trèmols. Després d’uns anys intensos de discerniment i formació a tots els nivells arriba el moment de donar el Sí definitiu al Senyor. Si Déu vol, més endavant seran ordenats preveres, però no deixaran mai de ser diaques. «Rebre l’ordenació diaconal comporta ser consagrats per ser imatge de Jesucrist que ha vingut a servir i no a ser servit —afirma Marc Labori—. M’agradaria que aquesta consagració configurés també la meva existència presbiteral.»
Què representa per a tu el diaconat? Mer tràmit vers el presbiterat?
El diaconat, el ministeri del servei a la caritat, a l’altar i a la Paraula és una consagració que no m’abandonarà mai. Si Déu ho vol, més endavant seré ordenat de prevere al servei de l’Església, però no voldria oblidar el fet que mai deixaré de ser diaca (servidor). Rebre l’ordenació diaconal comporta ser consagrat per a ser imatge de Jesucrist que ha vingut a servir i no a ser servit. M’agradaria que aquesta consagració configurés també la meva futura existència presbiteral.
Què és el que més t’atreu d’aquest ministeri?
La seva orientació al servei, la seva dimensió de consagració que ens crida a viure totes les virtuts evangèliques: l’amor sincer, el zel pels pobres i els malalts, l’autoritat humil, la puresa de vida, el seguiment de les mocions de l’Esperit. És per això que en l’ordenació diaconal demanem a Déu el do de l’Esperit Sant que ens enforteixi de tal manera que imitant a la terra a Jesucrist, que no va venir a fer-se servir sinó a servir, mereixem un dia regnar amb Ell i amb tots els germans. Si som capaços d’acollir aquest do de Déu i fer-lo vida, ha de ser quelcom molt gran.
Com afrontes la tasca pastoral després dels anys d’estudi i formació? Ho vius amb il·lusió i ganes?
Com bé ens recorden al Seminari, no existeix la vocació a seminarista. El cert és que la meva etapa al Seminari ha vingut molt marcada pel servei pastoral a les comunitats parroquials del Masnou (3 anys) i els darrers tres cursos a Sant Josep de Badalona. Tot i que en un principi se’m va fer una mica feixuc combinar les exigències acadèmiques i les pastorals, el fet és que estic molt agraït als mossens que m’han acompanyat i a les comunitats parroquials a les que he servit i serveixo ja que m’han ajudat a descobrir el goig i la crida a la paternitat pastoral. Visc aquesta nova etapa amb molta il·lusió i ganes. M’acompanya també un cert respecte, ja que coneixent-me m’adono que hauré d’estar molt atent a no caure en l’activisme. És per aquest motiu que ja des d’ara demano al Senyor que sàpiga trobar el necessari equilibri entre ser Marta i ser Maria, sense oblidar que no puc deixar d’estar cada dia una estona significativa als seus peus del mestre. Un segon aspecte que em preocupa és que la manca de vocacions ens aparti d’una pastoral missionera, i ens porti a restar en una pastoral de manteniment. Prego al Senyor perquè l’Esperit Sant ens guiï a nosaltres i als nostres pastors a l’hora de determinar l’estructura i el programa d’evangelització.
Diaca jove… que deixa enrere moltes coses per seguir Jesús. Et sents anant a contracorrent?
El cert és que no. De fet no penso en les coses que he deixat enrere, sinó en les que tinc per endavant. Agraeixo molt les experiències viscudes, la família que Déu m’ha regalat, les amistats de l’escola, de la universitat, de la feina, de les parròquies i les comunitats a les que he servit i serveixo. Tinc la confiança de saber que segueixo el camí que he de seguir. Més que les coses que un ha deixat, el que en el meu cas encara em costen són els moments de foscor espiritual, quan sembla que Déu no hi sigui al costat. Són els moments en els que m’aferro a la pregària i a la fe. Encara no m’he acostumat, i suposo que això acompanyarà la meva existència terrenal. Però gràcies a Déu, després de cada tempesta, la fe, l’esperança i la caritat reneixen reforçades.
On exerciràs el ministeri diaconal?
Amb l’ordenació diaconal ens incardinem a la diòcesi i prometem obediència al bisbe i als seus successors. Aquest fet comporta una renuncia lliure i personal a determinar l’orientació del nostre futur. És a dir, som cridats, amb l’ajuda de Déu, a creure i viure com la providència divina actua a través de la mediació de l’Església. Per tant, davant de la vostra pregunta l’únic que puc dir és que ara estic servint joiosament a la comunitat parroquial de Sant Josep de Badalona i que m’agradaria continuar-hi. Tot l’equip de preveres i laics de l’arxiprestat estem engrescats en un projecte preciós de desvetllar la crida evangelitzadora i missionera dels laics de les nostres parròquies. Ara bé, en tot cas, confio molt més en la mediació eclesial de la gràcia que en els meus interessos personals. Demano al Senyor la seva ajuda per a poder viure sempre amb aquesta confiança, ja que segurament arribaran moments en els que no serà fàcil.
