Aquesta és la pregunta que va plantejar Xiskya Valladares, religiosa de Puresa de Maria, que va visitar un camp de refugiats iraquians a Erbil, el Nadal passat. En un acte organitzat per Ajuda a l’Església Necessitada (AEN), el 9 d’abril, la Gna. Xiskya i Ariadna Blanco, delegada d’AEN a Catalunya, van fer proper el drama dels cristians iraquians, expulsats de casa seva a causa de la seva fe.

Blanco va donar algunes xifres per il·lustrar la realitat de les comunitats: el 2003 hi havia un milió i mig de cristians a l’Iraq. Actualment, en queden 200.000. La delegada d’AEN a Catalunya va subratllar que l’Iraq “és terra de cristians. Ja des de l’any 83 AEN ajuda les diòcesis de l’Iraq i ha vist com des de fa anys s’ha anat incrementant la persecució i s’han vist obligats a abandonar-ho tot”.

El jihadisme ha posat en el punt de mira esglésies i sacerdots, perquè “si atempten contra el més sagrat”, va comentar Blanco, “què no faran amb la resta de la població?”. La delegada d’AEN va explicar els tres pilars de l’Estat Islàmic: “Adoctrinament, reclutament i mitjans de comunicació. Presenten els cristians com a estrangers, traïdors i sembren l’odi al cor dels infants. Graven les execucions i tortures amb mitjans molt professionals, gairebé com una pel·lícula. Volen crear un gran impacte mediàtic. I els cristians només tenen dues opcions: convertir-se o morir.”

Sobre el finançament d’aquest grup terrorista, va esmentar els principals canals: presa de zones on hi ha petroli, rescat pels segrestos, extorsions, saquejos de béns públics, contraban d’antiguitats i donacions.

Ariadna Blanco va detallar com és l’actuació dels jihadistes contra els cristians: “Entren en un poble o ciutat i l’arrasen: assassinen els homes, segresten infants i dones… marquen les cases dels cristians amb la ‘n’, profanen esglésies, destrueixen creus, s’apoderen de les propietats dels cristians… que se’n van amb el que porten posat, els que poden… és un èxode massiu.”

Amb tot, va reconèixer que “molts musulmans moderats estan avergonyits i aterrits. Els extremistes han segrestat les societats àrabs”; no obstant això, va confessar que “hi ha molts musulmans en contra de la violència, però no de la xaria”.

Blanco es va mostrar convençuda que “és possible una convivència pacífica com la que hi havia fa molts anys” i va destacar el “testimoni de fe i de perdó dels cristians. Pregueu pels cristians, que no han apostatat de la fe i han preferit renunciar a tot. Us animo a ajudar, a resar, a reflexionar…”.

Xiskya Valladares va tenir l’oportunitat, gràcies a AEN, de viure el Nadal en un camp de refugiats. Amb rotunditat va afirmar: “Ha estat el millor Nadal de la meva vida. Hi ha un abans i un després de l’Iraq. A mi aquestes persones m’han fet plorar de veritat.”
L’impacte dels refugiats en la religiosa ha estat molt gran: “Ells han perdut la vida dels éssers estimats, saben que han saquejat casa seva, el seu negoci… alguns han mort pel camí… ens han demanat que expliquem el que passa i crec que des que he tornat no he deixat cap dia de fer-ne difusió. Que difícil va ser tornar sabent que ells es quedaven i com es quedaven.”

Rostres, històries, vivències… ja formen part de la Xiskya. Una de les coses que més la va impressionar va ser com viuen la fe: “Tenen una devoció enorme a la Mare de Déu i el Nadal el van viure molt intensament. No tenen lavabos, ni gairebé aigua, amb prou feines tenen llum i calefacció… La seva generositat i capacitat de perdó ha estat tot un qüestionament per a mi.”

Una de les preguntes que va plantejar la religiosa de Puresa de Maria als cristians refugiats va ser: “No odieu? No esteu enfadats amb Déu?” I la resposta sempre era la mateixa: “Perdonem i donem gràcies a Déu perquè ens ha salvat la vida.”

Una de les grans preocupacions és l’escolarització dels infants. Per això, Ajuda a l’Església Necessitada s’està abocant a proporcionar-los tot el suport possible. De fet, és l’ajuda més gran en la història d’AEN, que allotja 120.000 refugiats i els proporciona mantes, menjar, escolarització per als petits…

La religiosa, com havia fet Ariadna Blanco abans, va destacar l’entrega dels sacerdots i religiosos i religioses que ajuden en tot el que poden aquests refugiats, fins a l’esgotament.

Valladares va acabar la seva intervenció amb una petició: “Pregueu, doneu i feu pressió perquè aquesta violència contra els cristians s’acabi.”