M’agrada que els joves em facin preguntes perquè m’obliga a escoltar-los i fer-los cas. Ho dic així perquè crec que és un dels deures més importants que tenim els adults, especialment quan s’ha exercit o s’està exercint una responsabilitat educativa. A cada pregunta, però, hi correspon una o moltes respostes, no prefabricades sinó viscudes i explicades des del propi testimoni. Deia el beat Pau VI que «avui es fa més cas dels testimonis que dels mestres, i si s’escolta els mestres és perquè són testimonis». És això el que els joves cerquen?…