Certament, si en aquesta localitat de la Selva demaneu on és “el Convent”, us enviaran al puig que domina el port i que, fins a l’any 1835, va acollir una comunitat d’aquests franciscans i que patiria els efectes de la desamortització del ministre Mendizábal. aquell espai des d’aleshores ha restat en mans privades. Els actuals propietaris l’han millorat i obert per a esdeveniments públics i particulars.

A l’entorn dels actes de la Diada, l’Ajuntament de Blanes els ha vinculat a la figura i l’obra de l’escriptor Joaquim Ruyra. Nascut a Girona, Ruyra mantingué forts lligams amb aquesta població de la Selva, que li dedicà un magnífic monument obra de l’escultor Joan Rebull, amb la figura d’un franciscà. També cal destacar els vincles amb Arenys de Mar (un banc de l’església parroquial encara porta el nom familiar dels Ruyra) i Barcelona, on morí la primavera de 1939.

Els caputxins de Catalunya han posat en marxa de fa uns anys una acurada col·lecció de llibres que ofereix un ventall de visions de la seva presència al país: des de la botànica fins a les biografies dels frares més reconeguts. Amb el volum que s’ha presentat a Blanes, Joaquim Ruyra i els caputxins (Editorial Mediterrània), es tracta de fer una aproximació a la concepció religiosa de la vida que tenia l’escriptor i que inclou tres narracions breus que va dedicar a l’entorn caputxí: La bona olor de Sant Francesc, El frare escalfallits i Les coses benignes, aqueta darrera compleix els 90 anys de la seva publicació.

El P. Jordi Cervera, caputxí i professor de Bíblia de la Facultat de Teologia de Catalunya, autor de la introducció juntament amb el poeta i assagista Jordi Pàmias, s’encarregà de al presenació d’aquesta obra publicada per Editorial Mediterrània, tot assenyalant que Ruyra va viure una fe amarada de l’esperit franciscà, una fe senzilla i sincera que li meresqué el respecte dels seus contemporanis.