El Papa ha escoltat aquest divendres, en la segona predicació d’Advent, un reflexió molt interessant del caputxí Raniero Cantalamessa. El predicador de la Casa Pontifícia ha recordat que ser sants depèn de nosaltres, perquè comporta ser persones bones, honestes, afectuoses, generoses i practicants de molts altres valors, i ha afegit que el contrari de la santedat, més que el pecat, és, senzillament, el fracàs.

La Capella Redemptoris Mater del Palau Apostòlic del Vaticà ha estat novament aquest divendres el lloc on el Sant Pare Francesc, al costat dels altres membres de la Cúria romana, ha escoltat la segona predicació de Advent del caputxí Raniero Cantalamessa, predicador de la Casa Pontifícia. Sota el tema de “la crida universal dels cristians a la santedat”, segons el que es llegeix en el capítol V de la Constitució dogmàtica Lumen Gentium del Concili Vaticà II, el Pare Cantalamessa ha recordat que fa pocs dies, hem entrat en el 50è aniversari de la conclusió del Concili Vaticà II i en l’Any Jubilar de la Misericòrdia, de manera que “el vincle existent entre els dos temes – el de la misericòrdia i el del Concili – certament no és arbitrari ni secundari”.

Raniero Cantalamessa ha recordat que en el discurs d’obertura del Vaticà II, aquell 11 de octubre de 1962, Sant Joan XXIII destacava precisament la Misericòrdia com la novetat i l’estil del Concili. Concretament ha recordat que “l’Església Esposa de Crist prefereix usar la medicina de la misericòrdia més que no pas la de la severitat”. El predicador ha afegit que ara, a mig segle de distància, l’Any de la Misericòrdia celebra la fidelitat de l’Església a aquella promesa. Alhora, ha recordat que “la justícia de Déu no només no contradiu la seva Misericòrdia sinó que consisteix exactament en aquest valor”. Cantalamessa ha recordat que la santedat no és ritual, sinó simplement seguir una persona, que és Jesucrist

El predicador de la Casa Pontifícia ha destacat la importància de fonamentar aquesta santedat “en obres, però no pas en contraposició amb la fe, sinó al costat, perquè aquesta contraposició s’ha convertit en un fals problema”. Referint-se al tema d’aquesta segona meditació d’Advent, Cantalamessa ha subratllat que, en les històries del Concili, la crida a la santedat està formulada des de l’inici amb aquestes paraules: “Tothom en l’Església, sigui que pertanyin a la Jerarquia, sigui que siguin dirigits per ella, estan cridats a la santedat, d’acord a tot allò que va dir l’apòstol: ‘Aquesta és de fet la voluntat de Déu, la vostra santificació(1 Te 4 , 3)“. El caputxí predicador del Papa ha qualificat la santedat de “do i de vocació”, i ha dit que “el contrari de sant no és pecador, sinó fracassat”.

I passant al Nou Testament, el Pare Cantalamessa ha recordat la definició de “nació santa” que ràpidament es va estendre als cristians. El predicador ha comentat que la santedat és allò que depèn de nosaltres, cosa que no passa amb la condició de més forts o més febles. Finalment, Cantalamessa ha destacat que la justícia bíblica és la de la santedat, cosa que fa que ens preguntem si veritablement tenim fam i set de justícia i de santedat.

Eugenio Lira, bisbe auxiliar de Puebla i secretari de la Conferència Episcopal de Mèxic, ha dit que la visita del Papa Francesc al país nord-americà, al febrer, és motiu de gran alegria. El prelat ha assegurat que la visita és motiu de gran esperança per als mexicans davant un Papa que confirmarà els creients en la fe i ajudarà igualment moltes persones, també no creients. Recordem, d’altra banda, que demà dissabte el Papa Francesc presidirà l’Eucaristia amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona de Mèxic i de l’Amèrica llatina.

“Solidaritat i pregària”, però també “una acció per part de la comunitat internacional i política per tractar de remeiar”. Aquestes són les accions que desitja Paul Richard Gallagher, secretari per a les relacions amb els Estats de la Santa Seu, que va participar ahir en la sessió inaugural del congrés de la Universitat Pontifícia Urbaniana “La resposta cristiana a la persecució”, promoguda un projecte de col•laboració que investiga sobre les violacions de la llibertat religiosa i els danys de les comunitats cristianes, amb el nom de “Sota l’espasa del Cèsar”.

El prelat ha subratllat que “la situació dels cristians avui és terrible, com la de les poblacions al Pròxim Orient”, i que “els cristians participen de forma particular dels sofriments d’aquests pobles subjectes a conflictes , bombardejos i persecucions “. Amb aquest propòsit, va recordar que “els cristians són víctimes del 80 per cent d’actes de discriminació en el món, molts dels quals no es donen a conèixer”. D’aquí, segons Gallagher, es fonamenta “un sentit d’abandonament de les comunitats cristianes al Pròxim Orient, especialment ara amb el Califat, una trista realitat que amenaça la supervivència dels cristians de la regió”.

Monsenyor Gallagher ha demanat que es busquin “solucions polítiques” per a Síria i el Pròxim Orient, així com una ajuda concreta a països “com ara el Líban o Jordània, que tenen un nombre enorme de refugiats”. El secretari per a les Relacions amb els Estats ha assegurat que cal “entrar en contacte amb comunitats perseguides per conèixer-les i pregar per elles, però també doblar els esforços per respondre a les seves necessitats humanitàries ara que es preparen per viure un altre Nadal fora de la seva terra”.

Durant la trobada, es presenta també l’estudi basat en les respostes d’un centenar de comunitats cristianes perseguides en més de 30 països, entre els quals destaquen la Xina, Indonèsia, Nigèria, Síria, Egipte, Iraq, Pakistan i Índia. Són 14 els autors de l’informe, que mostren les diverses estratègies realitzades per fer front a aquesta dura realitat.

La detonació de tres camions carregats d’explosius a mans d’almenys dos atacants suïcides ha deixat entre 50 i 60 morts a Tel Tamer, una localitat del nord-est de Síria de majoria cristiana. L’Observatori Sirià per als Drets Humans ha informat que la matança es va produir ahir a la nit, i que la xifra de víctimes mortals podria augmentar en les pròximes hores per la quantitat de ferits greus. Segons aquesta mateixa font, un dels vehicles bomba va esclatar prop d’un centre de salut, l’altre costat d’un mercat de verdures i el tercer en una àrea residencial.

Per la seva banda, un portaveu de les milícies kurdes YPG / J ha acusat el grup terrorista DAESH de l’atac, i han denunciat que aquesta organització fonamentalista “té l’objectiu clar de matar civils”. L’agència de notícies Amaq, que dóna suport als militants extremistes liderats per Abu Bakr al-Baghdadi, ha dit en un nota que la formació terrorista havia perpetrat els atacs contra bases kurdes a Tel Tamer, i més tard el propi Estat Islàmic s’ha atribuït els atemptats a través d’un comunicat.