Mirant des del Tibidabo la ciutat de Barcelona, he vist unagran ciutat i he pensat que el cor de les persones es pot guanyar amb el mateixamor a tot arreu. Baixant a ciutat he pensat que som en l’Any de laMisericòrdia, que és justament un any únic per posar a prova la nostra estima, que es manifesta enallò més tendre que tenim homes i dones dins nostre, com és l’amor, la comprensió,el perdó i la capacitat de tornar a començar.

En el meu camí de tornada a casa, ben a prop de la Catedral,m’han preguntat on és la Porta de la Misericòrdia en aquest Jubileu al qual hemestat cridats pel papa Francesc. M’ha semblat que el que cal dir no és només onés la portalada que dóna accés al temple, sinó que el fet de creuar-la és unapassa més enllà… Ens cal creuar la porta de l’amor que representa el Senyor.

En l’Antic Testament, la primera manifestació de Déu alpoble d’Israel es revela a Moisès, tot dient: “El Senyor! El Senyor! Déucompassiu i benigne, lent per el càstig, fidel en l’amor (Ex 34,6)”. La misericòrdia és el primer atribut de Déu, seguitimmediatament de la compassió. És un Déu que se’ns presenta des de labenevolència, des de l’amor i la tendresa que mostra sempre el do gratuït, jaque aquesta s’expressa estimant visceralment,donant-ho tot, oferint-ho tot, sense esperar res a canvi. Al llarg de l’AnticTestament trobem moltes expressions de la misericòrdia de Déu: en la compassióper totes les criatures, en l’acollida de qui ha pecat, proclamant que l’amormisericordiós de Déu és per sempre. Per això, la benevolència de Déu se’nspresenta, se’ns fa propera i ens il·lumina a través de Jesús i el seu Evangeli,“perquè Ell és la porta que ens condueix cap el Pare”. A través dels relats desant Lluc, la misericòrdia de Déu es fa misericòrdia humana en Jesús. Això ésel que distingeix els cristians en la seva forma d’entendre els homes com aproïsme i com a germans. Per això l’Evangeli ens diu: “Sigueu misericordiososcom misericordiós és el vostre Pare” (Lc6,36).

El que cal travessar en l’any de la misericòrdia és la portadel Crist que ens porta a Déu Pare. I la Porta Santa ha de ser el signe que, uncop traspassat, faci que el nostre cor vagi d’allò que és humà a allò que ésdiví, recordant la cita de Gregori de Niça en el seu tractat sobre lesbenaurances: “Si el nom de misericordiós és atribuït a Déu, a què et convidaJesús quan et demana que siguis misericordiós si no és a ser Déu?” “[…] Siefectivament l’escriptura proclama Déu misericordiós i la vertadera beatitud ésDéu en si mateix, és evident que l’home que es fa misericordiós esdevé Déu”.

Des de la ciutat he mirat el Tibidabo i he pensat novamentque tots els cors dels homes i les dones haurien d’estar oberts a aquestamisericòrdia que ens fa creuar la porta dels cors dels nostres germans veïns,la porta de la Catedral com a signe, la Porta del Crist com a transformació dela nostra vida.

+Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona