Sebastià Janeras, director del Seminari de l’Orient Cristià (FTC) subratlla que l’encontre entre Francesc i Ciril “es tracta de la trobada del papa, cap de l’Església catòlica romana, i el patriarca de Moscou, cap d’una Església ortodoxa autocèfala, la russa, certament la més important pel nombre de fidels, però la cinquena en l’ordre dels patriarcats, després de Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem”.

“És la primera vegada que es troben un papa i un patriarca de Moscou. Però no és, com s’ha dit i escrit, la primera trobada «entre els dos principals caps de la tradició cristiana», ni «els dos principals dirigents dels cristians d’Orient i d’Occident», perquè això és ignorar la funció del patriarca de Constantinoble, el qual, encara que «primer entre els iguals», és qui representa tota l’Ortodòxia. Ni tampoc la primera trobada entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa des feia mil anys, des de la data del Cisma (1054), com també s’ha dit”.

“En aquesta trobada es barregen diversos elements. El papa Francesc, a cor obert i sense complexos, desitjós de parlar amb tothom, demostra una vegada més la seva preocupació per la unitat dels cristians. La posició del patriarca Ciril és més complexa. Va a la trobada —prescindint de l’ala més conservadora de la seva Església— també amb el desig de la unió, però mantenint el gran tema en discòrdia: la qüestió del proselitisme i de l’«uniatisme». Al final de la trobada, després del diàleg fratern, Francesc i Ciril van signar un llarg document conjunt, en trenta punts, que vol expressar el pensament, la preocupació i el desig dels dos jerarques, de l’Església catòlica i de l’Església ortodoxa russa”.