Als anys seixanta del segle XX, una part notable de l’Església catalana va donar suport, o si més no cobertura, als nous anhels socials i polítics. Un dels moments en què més es va posar de manifest aquest compromís de molts cristians va ser a la famosa Caputxinada, de la qual aquest mes de març es compleixen 50 anys.
Durant aquell esdeveniment, el convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, va acollir una reunió clandestina d’estudiants i intel·lectuals. Entre els participants destaquen noms coneguts com ara Raimon Obiols, Andreu Mas-Colell, Arcadi Oliveres, Oriol Bohigas, Josep Maria Benet i Jornet, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Rubió i Balaguer, Salvador Espriu, Joan Oliver, Antoni Tàpies, Josep Vallverdú, Joaquim Molas, Carlos Barral o José Agustín Goytisolo.
En aquells moments el provincial de l’orde a Catalunya era el P. Joan Botam. El que havia de ser una assemblea d’unes hores per crear un sindicat democràtic universitari es va convertir inesperadament en una estada de tres dies al convent, davant del ferri setge policial, temps en què els frares van haver de fer d’hostatgers improvisats de més de 500 persones.
El P. Joan Botam subratlla el paper que va tenir l’esperit franciscà en l’obertura del convent de Sarrià als estudiants: «A parer meu, la comunitat va respondre al repte amb una gran sintonia d’esperit, ben cert, franciscana. Tot el món és germà! Uns, la comunitat, vam conèixer i estimar més els estudiants, les seves famílies i la societat; els invitats aprofundiren la seva comprensió de les noves generacions; i, al seu torn, els estudiants verificaren què era una comunitat religiosa portes endins en convivència, treball, pregària i compromís. Per a molts, la gran descoberta!»
