És especialment esperada l’audiència jubilar que el Papa presideix aquest dissabte a les 10 del matí a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, tot just després de cinc dies complets d’exercicis espirituals amb la Cúria Romana. El predicador de les meditacions, Ermes Ronchi, ha sintetitzat la seva reflexió conclusiva en un nom propi: Maria, la Mare de Déu. Si tots fóssim més com ella, segons ha dit, “Déu es faria més present en les nostres vides, perquè necessita venir al món” i ajudar-nos. Unes paraules profundes i alhora senzilles que ens diuen molt en aquesta recta final de la Quaresma.

En l’últim dia dels exercicis espirituals de Quaresma, el Papa i els membres de la Cúria Romana han escoltat aquest divendres una reflexió d’Ermes Ronchi basada en l’experiència de la Mare de Déu en els seus 30 anys a Natzaret, una vivència segons la qual Déu sempre és a prop de l’home, amb una proximitat “domèstica”, al costat de les seves necessitats del dia a dia. La meditació del predicador s’ha basat en el fragment evangèlic de l’Anunciació de l’Àngel a Maria.

El religiós que ha dirigit els exercicis del Papa ha presentat l’Anunciació com un esdeveniment que té unes característiques concretes. Ermes Ronchi ha citat Santa Teresa de Jesús per presentar aquell gran moment com una màxima proximitat de Déu amb les realitats petites del món. “En el Llibre de les Fundacions, Teresa d’Àvila va escriure una carta en què avisava a les seves germanes que Déu es troba entre cassoles, a la cuina, però ens preguntem com pot ser això, entre culleres i estovalles. Això significa portar Déu a una àrea de proximitat perquè, si no el tenim com un ésser domèstic, dins les coses més senzilles, no hem trobat encara Déu a la vida”, ha explicat.

En un altres moment d’aquesta última jornada d’exercicis, el predicador ha recordat que la Mare de Déu representa la unió entre el Déu de la religió i el de la vida, un Déu d’alegria, esperança i consol. Ha destacat que “Maria recorda que la fe ha de ser confiança joiosa, com una profecia de felicitat per a la nostra vida, com una benedicció consoladora d’esperança que baixa sobre el nostre mal viure, sobre les solituds que patim, sobre les tendreses que se’ns neguen, sobre la violència que ens ataca, ja que la bellesa és més forta”.

Igualment Ermes Ronchi ha recorregut a l’evangeli per proposar una reflexió sobre la presència de Déu en la nostra vida. “Si sobreposem els dos evangelis sobre l’Anunciació, veiem amb alegria que l’anunci es fa a la parella, a l’espòs i l’esposa junts, al just i a la verge enamorats, i Déu es troba en l’obra de les nostres relacions i parla dins les famílies, a les nostres cases, en el diàleg, en les crisis i en els dubtes”, ha comentat. El predicador, a més, ha assegurat que Maria ens mostra com respondre afirmativament amb autenticitat, perquè això és, segons el Pare Ronchi, el més important. “Amb la fe, el que cal és que sigui autèntica, no pas si és més gran o més petita”, ha assegurat. En la mateixa línia, ha afegit que “no eren millors o amb més fe els temps en què tothom estava en silenci davant els sacerdots, sinó al contrari”.

En el seu pensament conclusiu dels exercicis espirituals, Ermes Ronchi ha assegurat que, “sense el cos de Maria, l’evangeli perd cos”. El predicador ha afegit que “tots els cristians són cridats a ser d’alguna manera mares de Déu, perquè ell sempre necessita venir al món”. D’altra banda, en la novena meditació dels Exercicis Espirituals de Quaresma, Ronchi ha reiterat que l’amor de Déu per l’home inflama i obre els ulls. Ha recordat, en la mateixa línia, que entre Pasqua i Pentecosta Jesús es va manifestar novament als deixebles.

D’altra banda, recordem que el pontificat de Francesc compleix aquest diumenge tres anys. Va ser el 13 de març de 2013 quan els cardenal van elegir, en un històric conclave després de la renúncia de Benet XVI, el qui era fins a aleshores arquebisbe de Buenos Aires, Jorge-Mario Bergoglio. Els missatges sobre la pau, el perdó i la misericòrdia s’han manifestat en importants moments, com ara el discurs de Francesc davant les Nacions Unides al setembre passat, la mateixa convocatòria de l’actual Any Jubilar, trobades amb reclusos i persones sense sostre, la visita a l’illa de Lampedusa, on va començar a parlar de la globalització de la indiferència, i el discurs al parlament europeu d’ara fa un any i mig. A això, cal afegir, entre molts altres punts, la publicació de l’encíclica Porta Fidei, acabada pel Sant Pare actual a partir d’un text que havia començat a escriure el seu predecessor, i també la Laudato Si, sobre la cura de la terra i la creació. A més, cal subratllar el document programàtic de Francesc, que no és altre que La joia de l’Evangeli (Evangelii Gaudium).

Entre les nombroses reaccions sobre aquests tres anys de Pontificat del Papa Francesc, molts el veuen com un pregó infatigable de la Misericòrdia de Déu, el rostre és Crist. És el cas del Cardenal Darío Castrillón Hoyos, prefecte emèrit de la Congregació per al Clergat. Després de destacar que és un «regal de Déu al món catòlic i no catòlic», el purpurat colombià ha recordat alguns trets i moments dels tres anys transcorreguts, des del 13 de març de 2013, entre ells el Jubileu de la Misericòrdia, la constant preocupació del bisbe de Roma per la pau del món, la seva proximitat als que pateixen, sense oblidar la reforma de la Cúria Romana.

Darío Castrillón ha qualificat aquest pontificat de gran regal per al món. “Ens alegrem profundament amb ell en aquest tercer aniversari, ja que la nota principal de Francesc és una forma gran de l’amor de Déu i el de l’home com a resposta, per a nosaltres manifestat en la misericòrdia”, ha destacat. En aquesta línia, Castrillón ha destacat també la responsabilitat que el Sant Pare actual està assumint per reformar la Cúria i l’autoritat de l’Església universal. Ha admès que “la Cúria inclou gent molt bona, però també misèries humanes, i la reforma és un pas necessari”. El cardenal Castrillón també ha explicat que allò que ha après millor del Papa Francesc és comprovar que Déu no té límits.