Josep M. Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter, 1946) ens rep amb pausa i bonhomia just després de pronunciar una conferència a l’església de Sant Francesc d’Assís, al barri de Bufalà de Badalona. Tot i que el pare abat de Montserrat ha estat operat recentment del maluc («Ha anat bé, avui és el segon dia que vaig sense crosses») es mou amb prou agilitat.

Ens explica quin to tindrà la celebració propera de la Mare de Déu de Montserrat a la basílica: «A la diòcesi de Sant Feliu a la qual pertanyem hi ha dues esglésies jubilars: la catedral i la basílica de Montserrat. L’Any de la Misericòrdia té una importància especial ja sigui des de l’enfocament de la pastoral, oferint el sagrament de la reconciliació, celebracions penitencials o en les romeries. En ser santuari jubilar, la festa de la Mare de Déu de Montserrat tindrà una connotació especial en l’àmbit de la misericòrdia.»

També valora la situació de la comunitat: «Gràcies a Déu, continuem sent una comunitat relativament nombrosa, no tant com fa uns anys, i amb nous candidats que estan en formació i també procurem que hi hagi monjos que es dediquin als estudis. Continuem mirant de tenir una formació seriosa i preparar gent per poder-ho continuar fent perquè és un dels mitjans d’evangelització i molt propi de la tradició monàstica. Seguim apostant per la dimensió de servei a l’Església des de la reflexió intel·lectual.»

El pare abat de Montserrat mira, preocupat, la crisi dels refugiats a Europa i troba l’origen en el fet que «s’ha perdut la dimensió humanista dels pares d’Europa i la tradició d’arrels cristianes per por d’una part important de la societat.» I, de cara als refugiats, proposa: «Hem de trobar la manera d’ajudar-los i que puguin ser acollits. És comprensible que portin dificultats. Si Europa perd aquesta por i els estats miren d’ajudar-se els uns als altres enfront d’aquest problema, pot acollir i ha d’acollir tota aquesta gent perquè els drames humans que hi ha al darrere són molt grossos.»