Trencar el silenci d’una realitat ignominiosa

L’Església està disposada a no escatimar esforços per tal de protegir els menors que han patit abusos sexuals. Per exemple, la diòcesi d’Alcalá de Henares ha posat en marxa un Servei d’Assistència Pastoral a les víctimes d’aquestes agressions i a les seves famílies. Les directrius i informacions sobre el tema es poden trobar en un portal que la diòcesi d’Alcalá de Henares ha preparat. José M. Viñas, director del Centre d’Orientació Familiar (COF) «Regina familiae», ens parla d’aquest servei que funciona des de fa poc més d’un any.
«La nostra feina consisteix a rebre, acollir les persones que han patit un abús i recollir tota la informació que ens vulguin donar. Amb tot això elaborem un informe que passem directament al bisbe. L’adequat és que ell es reuneixi amb la persona afectada i la família, si és menor, i prengui les mesures adients segons s’estableix en els protocols canònic i civil. Se li informa que el COF està a la seva disposició per oferir-li ajuda psicològica i espiritual. D’altra banda, hi ha un àmbit encara per descobrir, en la seva veritable dimensió, per a la major part de l’opinió pública, i també per a la mateixa Església: és el que es refereix a les «víctimes adultes vulnerables» sumides en el dolor», explica Viñas.
Per la seva banda, la societat civil també es mobilitza en contra d’aquesta realitat ignominiosa. L’objectiu essencial de la Fundació Vicki Bernadet és oferir una atenció integral, especialitzada i confidencial a aquelles persones afectades directament o indirectament per un abús sexual en la infància i/o en l’adolescència. Així mateix, treballa per la prevenció de la violència sexual i per la sensibilització de la ciutadania davant d’aquesta realitat tan ignominiosa. L’entitat ha esdevingut tot un referent en aquest àmbit.
Vicki Bernadet va ser víctima d’abús sexual entre els 9 i els 17 anys, i no ho va revelar fins molts anys més tard. Va ser llavors quan va haver d’enfrontar-se a dues realitats: la reacció de l’entorn familiar i la inexistència de recursos especialitzats on acudir per trobar ajuda. El seu esperit de lluita la va dur a fundar una institució perquè altres víctimes no haguessin de viure la incomprensió i la solitud que ella va patir.
Els tres eixos en què s’estructura la Fundació Vicki Bernadet són el centre terapèutic i jurídic, el departament de formació i investigació, i el departament de comunicació i promoció. L’entitat compta amb un equip de professionals del camp de la psicologia, el dret, el treball social, la sociologia i la comunicació. «L’any 2015, unes 800 persones es van posar en contacte amb nosaltres, de les quals 350 van obtenir algun tipus d’assessorament i, a partir d’aquí, més de 230 van rebre teràpia», informa la Vicki.
Segons Vicki Bernadet, «volem que la societat percebi l’abús sexual com una problemàtica que no podem amagar; es tracta d’una qüestió de salut pública. La salut dels nostres infants i adolescents és la salut de la societat del futur; ells poden ajudar-nos a construir una societat molt millor».
«El més important és la detecció precoç d’un abús, que els adults estiguin prou preparats per fer deteccions —que no ho estem— i que tothom sàpiga quins recursos hi ha per poder acudir-hi de seguida. Per tant, si aconseguíssim avançar en aquest sentit, no hi hauria tants adults amb unes vides tant difícils com els que ens arriben fins aquí», comenta la Vicki.
«La problemàtica dels abusos sexuals és molt dura; la duresa d’aquesta és el silenci. El silenci dels infants, dels adults, dels entorns familiars… Els abusadors es nodreixen d’aquest silenci i d’aquesta por a parlar-ne. No tan sols hem de trencar el silenci, sinó també el tabú. Cal fer aquest pas. Es tracta d’un problema social, no individual», assenyala Vicki Bernadet.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!